Tarragona al Segle XX: República, Franquisme i Modernització
Presentació de la sèrie Història de Tarragona en sis volums i focus en el volum 5 sobre segle XX.
Definició del segle XX com un període de creixement poblacional, escolarització, millora del nivell de vida i mecanització industrial.
Debat sobre iniciar el segle XX el 1900 i acabar-lo l’any 1989, amb referència a crisis de 1898 i caiguda del mur de Berlín.
Neutralitat d’Espanya, augment d’exportacions, naixement de Tarragona Trust i creixement del port.
Carta de l’alcalde a la Mancomunitat per reclamar estació de tren, carreteres, modernització agrícola i impuls cultural.
Proclamació del nou règim, expectatives polítiques, revalorització del patrimoni romà i gran programa escolar republicà.
Expansió de l’administració franquista, elevació a capital provincial i rituals públics de la dictadura.
Arribada de la indústria química, gran migració del camp a la ciutat i creixement espectacular durant els 60 i 70.
Condicions de barraquisme als anys 60, plans públics d’habitatge i naixement dels primers polígons residencials.
Segmentació de la ciutat entre centre i perifèria i degradació del casc antic durant la dictadura, batalla pel patrimoni.
Final de l’entrevista, agraïments i anunci de futures converses sobre el segle XX a Tarragona.
Panorama General del Segle XX a Tarragona
L'entrevista amb la historiadora Montserrat Duc analitza el cinquè volum de la col·lecció sobre la història de la ciutat, centrant-se en el període de la República, el franquisme i l'arribada de la democràcia. El segle XX es defineix principalment per un intens procés de modernització que va transformar una ciutat de 30.000 habitants en una de 120.000.
Eixos de la transformació econòmica i social
- Industrialització radical: L'economia va passar de dependre de les exportacions tradicionals del port a una industrialització basada en el fordisme (Campsa, Tabacalera) i, finalment, la irrupció de la petroquímica als anys 60.
- Millora de la qualitat de vida: S'observa un augment significatiu de l'alfabetització i de l'esperança de vida, que va passar d'una mitjana de 40 anys a principis de segle a nivells contemporanis.
Etapes Polítiques i el seu Impacte
La Mancomunitat i la Segona República
Durant aquests anys, Tarragona va viure una «primavera» d'expectatives infinites:
- Es va posar l'accent en el patrimoni històric (recuperació de les muralles) i l'educació pública.
- Personalitats com Macià Mallol o l'alcalde Pere Lloret van liderar una visió de ciutat emprenedora connectada amb Europa a través del port.
"Si per alguna cosa serveix la història és per entendre on som i què ens passa."
La Dictadura Franquista i el Creixement Desmesurat
El franquisme va consolidar Tarragona com a capital administrativa, però sota un control ferri:
- Control social i simbòlic: L'espai públic es va omplir de rituals de submissió i misses de campanya per refermar el poder dels vencedors.
- Crisi de l'habitatge i barraquisme: La ràpida arribada d'immigrants per treballar a la química va generar nuclis de barraques al Francolí o la Pineda, ja que l'Estat no va preveure habitatge públic fins a finals dels 60.
- Segmentació urbana: La ciutat es va dividir de forma brutal, on els barris de Ponent (Torreforta, Bonavista) van créixer per autoconstrucció, separats del nucli central fins a l'arribada de la democràcia.

