Tarragona a l'Edat Moderna: Una època de contrastos
Presentació de la col·lecció de sis volums publicada per Pagès Editors i introducció de Josep Fàbregas, autor del capítol sobre el segle XVIII.
Anàlisi del segle XVIII com una etapa de progrés basada en el canvi de conreus (cereals per vinya) i el naixement de la indústria de l'aiguardent.
L'impacte del Decret de Nova Planta, el canvi a corregiments i la realitat de Tarragona com a plaça fortificada estratègica.
Explicació del títol 'Una època de contrastos' i com s'han coordinat els autors per tractar demografia, cultura i religió.
Com la població vivia encotillada per la muralla per seguretat i la importància de la institució eclesiàstica a la ciutat.
Debat sobre la necessitat d'una obra de síntesi científica amb autors de la URV i detalls sobre l'edició de luxe amb il·lustracions.
L'Edat Moderna a Tarragona: El Segle XVIII
En aquest episodi de Tarragona Ràdio, s'entrevista el professor Josep Fàbregas, coautor del tercer volum de l'obra Història de Tarragona editada per Pagès Editors. La conversa se centra en la transició i els canvis profunds que va viure la ciutat durant el segle XVIII.
Economia i Societat al Segle XVIII
El segle XVIII es defineix com una etapa esperançadora i de transició cap a la modernitat del segle XIX. Els punts clau de l'evolució econòmica van ser:
- Expansió agrícola: El pas del conreu de cereals al conreu de la vinya.
- Indústria i comerç: L'aparició de la fabricació d'aiguardents i l'exportació de vins.
- Recuperació postguerra: Una revitalització necessària després de la crisi de la Guerra de Successió.
Tarragona com a Plaça Forta
El professor Fàbregas destaca que la condició geogràfica i militar de Tarragona ha marcat el seu caràcter històric:
"Tarragona té un problema, i és que és una plaça forta, una plaça fortificada amb un interès estratègic militar molt important."
Aquesta condició va fer que la ciutat visqués encotillada per les muralles, ja que viure a l'exterior era perillós. No és fins a finals del segle XVIII que es comença a plantejar el creixement cap a la Rambla Nova.
Impacte Polític i Administratiu
Arran del Decret de Nova Planta (1714), l'estructura de la ciutat va canviar radicalment:
- Substitució de les vegueries pels corregiments.
- Arribada de governadors militars nomenats per la monarquia.
- Gran influència de la institució eclesiàstica en ser seu primada.
Sobre l'Obra: Història de Tarragona
Aquesta col·lecció de sis volums és una fita historiogràfica per la seva ambició i rigor. Està escrita per 13 historiadors de la Universitat Rovira i Virgili (URB) i ofereix una síntesi científica accessible, amb més de 1.200 il·lustracions i mapes per explicar l'evolució de la ciutat des de la prehistòria fins al segle XXI.

