Pífies i moments estel·lars a l'Última Mitja Hora
Josep Ardila i Miquel González obren el programa, amb bromes sobre confusions de nom i anuncien el destacat de l’emissió.
Escolten fragments pendents de setmanes anteriors: discussió caldejada a la tertúlia política amb Carme Crespom i companyia, errors de reproducció i talls sense contextualitzar.
Inserten psicofonies i crides del carrer (“Se me ha muerto el canario”), expliquen el concepte de “nit violeta” i reciten un poema esportiu musicat en homenatge al Nàstic.
Presenten una recopilació de les pífies més memorables del periodista Jordi Blanc i finalitzen amb el concurs de la porra, amb trucades d’oients i prediccions sobre el resultat del partit.
Resum de l'episodi: Humor i pífies radiofòniques
Aquest episodi de L'última mitja hora amb Josep Ardila i Miquel González fa un repàs exhaustiu i divertit dels moments més surrealistes i els errors més memorables de la setmana a Tarragona Ràdio.
Errors de continuïtat i lapsus
L'espai comença destacant les confusions de noms entre els mateixos presentadors i col·laboradors, com la reiterada confusió entre Miquel González i Miquel Fernández. També es recuperen talls de veu amb problemes tècnics d'emissions anteriors on les paraules resultaven descontextualitzades o gairebé inintel·ligibles.
Tertúlies tenses i anècdotes climàtiques
- Política Municipal: Es recorda una tertúlia especialment crispada amb Carme Crespo i Albert Ballbé, marcada per les interrupcions constants i el debat sobre l'habitatge.
- El fred a Tarragona: Comentaris sobre l'ona de fred i la curiosa imatge d'un col·laborador arribant en moto a l'estudi malgrat les temperatures sota zero.
Secció Especial: El Megacompilat de Jordi Blanc
Un dels plats forts és el recull d'errors de Jordi Blanc en la informació esportiva:
- Pronunciacions errònies com "voleiboy".
- Lapsus amb les dates (confondre febrer amb abril).
- Dificultats per pronunciar noms de càrrecs públics com Rafel Niubó.
Els moments més surrealistes de la "Porra del Nàstic"
L'episodi tanca amb una selecció de trucades de l'audiència que han passat a la història de l'emissora per la seva raresa:
- Una trucada que sembla una psicofonia on s'entén la frase: > "Se me ha muerto el canario".
- Intervencions d'oients amb comportaments estranys o dificultats de comprensió, incloent-hi el cas d'una concursant del Japó difícil d'entendre per l'equip.
- Bromes internes i imitacions, com la referent a Àngel García i les seves suposades trucades al programa durant el descans dels partits.

