Bicentenari de la Constitució de Càdis de 1812
Jordi Jarià exposa tres raons de la importància de la PEPA: primera constitució espanyola de referència, vigència a Amèrica espanyola i projecció a Europa.
Gonzalo Quintero explica el crit popular per reivindicar la Constitució, la persecució de Ferran VII i el tancament d’universitats com a reflex de l’absolutisme.
Anàlisi dels articles que estableixen l’obligació de l’Estat d’educar el ciutadà i la relació amb l’esperit il·lustrat.
Es descriu com la PEPA va inspirar els criolls a demanar llibertat, provocant por i reacció de l’Església i l’elit tradicional.
Debat sobre la visió hostil a la universitat al segle XIX i la persistència d’una desconfiança cultural cap als intel·lectuals.
Comparació entre els ideals i l’impacte real de la PEPA i la Constitució actual: forma similar però resultats i durabilitat molt diferents.
Detalls pràctics de la jornada (horari, ponents, ubicació) i acomiadament dels coordinadors.
La Singularitat i Importància de la Constitució de 1812
L'episodi explora la transcendència de la Constitució de Càdis, coneguda popularment com la Pepa, en el seu bicentenari. Els experts Jordi Jària i Gonzalo Quintero analitzen com aquest text va ser pioner en la definició dels poders, la ciutadania i el model territorial a Espanya.
- És la primera constitució espanyola i base de tota la tradició jurídica posterior.
- Va ser la primera i única vigent simultàniament a Espanya i a l'Amèrica espanyola.
- Va tenir una gran influència a Europa, especialment a Itàlia i Alemanya.
El Contrast Històric i la Figura de Ferran VII
Es discuteix el tràgic destí de la Constitució a causa de l'oposició frontal de Ferran VII, qui va representar un retrocés cap a l'absolutisme.
"Espanya va començar a caminar cap enrere mentre Europa caminava cap endavant."
L’impacte va ser especialment dur en l’educació, amb el tancament d'universitats i el foment de la tauromàquia com a alternativa cultural.
Educació, Universitat i Llatinoamèrica
Un aspecte revolucionari de la Constitució de 1812 va ser l'assumpció de la instrucció pública com a funció de l'Estat. Tanmateix, això va generar una desconfiança històrica de les elits autoritàries cap a la universitat, vista com un "cau de liberals".
A l'Amèrica Llatina, el text va ser un mirall per al liberalisme, tot i que també va provocar por entre les elits criolles i l'Església, accelerant paradoxalment els moviments independentistes.
Patriotisme Constitucional i Llegat
L'episodi conclou comparant la il·lusió dels constituents de Càdis amb els de la Transició de 1978. Es destaca el concepte de patriotisme constitucional: la idea que la identitat d'una nació resideix en el seu text jurídic i els seus valors compartits, més que en la sang o l'idioma.

