Carmela, Lili i Amanda: Un tribut a la dona del segle XX
Presentació de Tarragona Ràdio i de l’espectacle Carmela, Lili i Amanda, basat en la versió anglesa del clàssic alemany Lili Marlene.
El director Marc Chornet explica el naixement del projecte amb Noelia Pérez, la voluntat de crear un retrat col·laix de la dona del segle XX i la història del Premi Beca al Metropol.
Noelia Pérez descriu com les tres actrius encarnen un ànim col·lectiu de dones de diferents èpoques—Carmela (República), Lili (Segona Guerra Mundial) i Amanda (postguerra)—i l’homenatge a les àvies.
Es destaca la particularitat del format: un cabaret literari i musical en què les cançons no frívoles transiten i articulen les escenes a capella, potenciant la proximitat i l’impacte emocional.
Discussió de les lletres adaptades de Lili Marlene i Te recuerdo Amanda, la inclusió de temes de Bertolt Brecht i les diferències entre el muntatge al Metropol i a Sala Trono.
Reflexió sobre la intensitat de la proximitat entre públic i actrius a Sala Trono i invitació final a les funcions de divendres i dissabte a les 21:00.
La Sala Trono presenta Carmela, Lili i Amanda
Aquest cap de setmana, la Sala Trono de Tarragona acull l'espectacle Carmela, Lili i Amanda, una producció tarragonina que ret homenatge a la figura femenina durant el segle XX. L'obra, dirigida per Marc Chornet, proposa un viatge emocional que barreja història, música a cappella i una gran proximitat amb l'espectador.
Els tres pilars del relat
L'obra no se centra en personatges individuals estancats, sinó que utilitza tres noms icònics per representar diferents etapes històriques:
- Carmela: Referència a la República i la Guerra Civil.
- Lili: Inspirada en Lili Marleen, simbolitza l'època de la Segona Guerra Mundial.
- Amanda: Basada en la cançó de Víctor Jara, representa la postguerra i la cançó protesta.
Un format íntim i musical
L'espectacle es defineix com un cabaret literari o poètic. La seva força resideix en:
- Cants a cappella: Les tres actrius, entre elles Noelia Pérez, utilitzen la veu nua per transitar entre les escenes i connectar emocionalment amb el públic.
- Proximitat: A diferència del format gran del Teatre Metropol, la Sala Trono permet una distància de prou feines un metre, eliminant la quarta paret.
- Homenatge: És, en essència, un reconeixement a la lluita invisible de les nostres àvies i mares.
"És un viatge emocional d'unes dones que pateixen el segle XX i alhora s'ho saben mirar amb humor i enfrontar-se a la vida dura que han tingut."

