Comiat d'Enrico: 32 anys fent el pallasso
L'Enrico explica que als 70 anys decideix deixar les actuacions públiques (festes de barri i ajuntaments) per centrar-se només en el sector privat, com els hotels.
Repàs de la seva vida laboral abans de ser pallasso, incloent el taller de bicicletes familiar, la gasolinera i el quiosc de diaris a la Rambla.
Explica com va començar la seva afició a la fotografia amb una Kodak Retina i com ha evolucionat fins a la fotografia digital actual.
L'Enrico comenta la seva feina documentant circs per tota Europa com a agraïment a la professió, destacant la seva relació amb el Circo Mundial.
Reflexió sobre la vida itinerant de la gent del circ i com els nens aprenen a espavilar-se des de ben petits en aquest entorn.
Detalls del seu espectacle (màgia, música i equilibris) i com l'arribada de Port Aventura va dinamitzar les actuacions als hotels de la zona.
Crítica rotunda al model de subvencions de la Generalitat per a festivals com Tàrrega o el Trapezi de Reus, defensant el circ que s'arrisca sense ajuda pública.
L'artista explica per què sempre ha anat per lliure i destaca el paper fonamental de la seva dona en la gestió del negoci familiar.
Mencions especials a Josep Maria Terrassa i al Club Maginet, i comiat final de l'entrevista.
Una vida dedicada a l'espectacle professional
L'Enrico, un dels pallassos més emblemàtics de Tarragona, visita els estudis de Tarragona Ràdio el dia del seu comiat oficial dels escenaris públics. Als 70 anys i amb una trajectòria de 32 anys com a professional (i tota una vida fent el pallasso de manera informal), l'artista reflexiona sobre la seva evolució i el futur de la seva carrera, que ara es centrarà exclusivament en l'àmbit privat.
De la gasolinera als escenaris
Abans de dedicar-se professionalment al món de l'espectacle, l'Enrico va passar per diversos negocis familiars que el van mantenir sempre de cara al públic:
- Un taller de bicicletes familiar fundat el 1931.
- La gestió d'una gasolinera.
- Un quiosc de diaris a la Rambla Nova de Tarragona.
L'any 1980 va decidir fer el pas definitiu cap al món de l'espectacle per "sortir del sistema" i buscar una millor qualitat de vida, afirmant que la professió li ha permès tenir sis mesos de vacances a l'any.
La fotografia i la passió pel circ mundial
Paral·lelament a la seva faceta còmica, l'Enrico ha desenvolupat una carrera com a fotògraf especialitzat en circ. Com a mostra d'agraïment cap a la figura universal del pallasso, que li ha donat suport vital, realitza fotografies d'espectacles per tot el món sense cobrar als artistes:
- Ha fotografiat els millors circs d'Europa, incloent-hi el Festival de Monte Carlo i el de Figueres.
- Col·labora estretament amb el Circo Mundial.
- Manté una completíssima galeria a la seva web pallassoenrico.com.
"Jo faig fotografies d'espectacles de circ com a agraïment perquè m'he guanyat la vida sent un perfecte desconegut gràcies a la imatge universal de la cara d'un pallasso."
Crítica al sistema de subvencions i el circ contemporani
Durant l'entrevista, l'artista es mostra molt crític amb el panorama actual de la cultura:
- Diferencia clarament el circ tradicional (que viu de la taquilla i corre riscos) del circ contemporani o polititzat.
- Denuncia les elevades subvencions públiques que reben festivals com la Fira de Tàrrega o el Trapezi de Reus en comparació amb el circ que no rep ajudes.
- Defensa la figura del pallasso com un professional que ha de viure del seu esforç i no de la "condició de funcionari".

