Creu Roja Tarragona: Impacte de la crisi i nova pobresa
Introducció de les estadístiques de la Creu Roja a Tarragona, on s'ha atès 25.000 persones en projectes de lluita contra la pobresa, un 30% més que l'any anterior.
Explicació de les ajudes urgents (menjar, productes per a nadons) i el fet que el 80% dels atesos demanen ajuda per primera vegada.
Anàlisi de com la gent gran manté les xarxes familiars amb pensions mínimes i com el voluntariat detecta necessitats ocultes als domicilis.
La percepció de la crisi per part de la generació de la postguerra i el trencament de l'expectativa de progrés per als seus fills.
Preocupació per l'Euro per recepta i el copagament, que pot derivar en l'haver de facilitar medicaments des de les ONG.
Equilibri entre l'ajuda bàsica i la inserció laboral en un context de cansament psicològic crònic pels aturats de llarga durada.
Augment de la solidaritat: més voluntaris i un increment del 6% en les quotes dels socis malgrat la crisi.
Repàs de la vigilància a les platges i com la crisi ha obligat a ajustar alguns pressupostos municipals en seguretat litoral.
La Creu Roja atén les noves realitats de la crisi a Tarragona
L'entrevista amb Anna Sabater, coordinadora de la Creu Roja a Tarragona, desgrana les dades de la memòria de l'any 2011, on destaca un increment del 30% en l'atenció a les necessitats bàsiques. L'entitat ha hagut de focalitzar els seus esforços en la supervivència immediata de milers de ciutadans a causa de la precarietat econòmica.
Canvi en els perfils i la precarietat de la gent gran
Un dels punts més alarmants és l'aparició de nous perfils de vulnerabilitat:
- Noves demandes d'ajuda: El 80% de les persones ateses el 2011 no havien recorregut mai a la institució anteriorment.
- La gent gran com a pilar: Molts avis estan utilitzant les seves pensions precàries (sovint de 600€ o menys) per mantenir fills i nets que han perdut la feina o l'habitatge.
- Necessitats ocultes: Moltes situacions de pobresa es detecten gràcies al voluntariat que fa visites a domicili, ja que la gent gran sovint sent pudor de manifestar la seva situació.
L'impacte emocional i els futurs reptes
Sabater subratlla que l'impacte no és només econòmic, sinó profundament psicològic. Moltes persones grans consideren aquesta crisi pitjor que la postguerra pel que representa de retrocés social:
"Aquesta crisi és pitjor que qualsevol altra... perquè veuen que les generacions que els segueixen estan en una situació pitjor. Això contradiu la idea de progrés."
A més, preocupa l'entrada en vigor del copagament sanitari i la taxa de l'euro per recepta, que dificultarà encara més l'accés a medicaments i tractaments bucodentals o de visió per a aquest col·lectiu.
Solidaritat en temps difícils
Malgrat la duresa del context, la resposta ciutadana ha estat positiva en dos vessants:
- 1 Voluntariat: Hi ha un increment de persones que ofereixen el seu temps, especialment gent gran jubilada.
- 2 Socis: Tot i que alguns han hagut de donar-se de baixa per necessitat, les quotes dels que es mantenen han pujat un 6%, demostrant una major generositat de qui encara pot ajudar.

