Presentació de 'El dolor ajeno' d'Eudald Xalabarder
Introducció de la novel·la d'Eudald Xalabarder que narra la vida dels pacients en un sanatori antituberculós fa mig segle.
Explicació sobre la fundació del centre per part del Patronat de Catalunya i la lluita contra l'estigma de la malaltia.
Descripció de la convivència forçada als sanatoris i la simptomatologia clàssica de la malaltia: febre, tos i sang.
L'autor relata el cas d'una pacient abandonada per la seva parella en curar-se i com l'aparició de fàrmacs va reduir la cirurgia.
Reconeixement a la tasca social i econòmica que va permetre la continuïtat del sanatori fins al seu tancament el 1972.
Memòria històrica de la tuberculosi a Catalunya
El doctor Eudald Xalabarder, qui fou metge cap de l'obra antituberculosa de La Caixa, presenta la seva novel·la "El dolor ajeno". Aquesta obra, escrita fa 30 anys però publicada recentment per coincidir amb el centenari del sanatori de Torrebonica, recull la realitat humana i clínica de mitjan segle XX.
Aspectes clau del llibre i la malaltia:
- Relats basats en fets reals: Tot i que els noms han estat modificats per preservar la intimitat, el 85% del contingut reflecteix històries verídiques viscudes al sanatori.
- L'estigma social: Antigament, la tuberculosi era una malaltia infamant associada a la pobresa o al "mal viure", un prejudici que les institucions mèdiques van haver de combatre.
- Vida al sanatori: A diferència dels hospitals convencionals, els sanatoris implicaven una convivència forçada durant mesos o anys, generant dinàmiques humanes complexes.
- Evolució mèdica: El llibre documenta el pas de la cirurgia agressiva cap a l'ús de medicaments eficaços que van acabar fent innecessaris aquests centres de llarga estada.
El llegat de Torrebonica
El sanatori, situat entre Sabadell i Terrassa, va ser un centre pioner impulsat inicialment pel Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi (1904) i salvat posteriorment pel mecenatge de Francesc Moragas i La Caixa. L'autor destaca que, tot i haver desaparegut com a sanatori el 1972, la seva tasca va ser fonamental per erradicar una patologia que encara avui afecta greument regions del Tercer Món.
"Un sanatori es diferencia d'un hospital en què l'estada no era de setmanes, sinó de mesos o d'anys; era un lloc de convivència forçada."

