Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
L'última pirueta: Tragicomèdia sobre la precarietat de l'art
Es presenta ‘L’última pirueta’, text de José Luis Alonso de Santos dirigit per Carles Vigorra, i es detallen lloc, data i companyia responsable.
Es defineix l’obra com a comèdia irònica amb tocs d’humor negre i elements tràgics, reflexionant sobre la crisi d’un circ i la precarietat cultural.
Vigorra explica per què va triar aquesta obra, la necessitat d’actualitzar-la, eliminar la línia romàntica i traduir-la al català per reforçar la seva contemporaneïtat.
Descripció dels nou intèrprets i de la seva construcció: grotescos i definits, amb música en directe i una trama que alterna alts i baixos emocionals.
Història del vincle de Vigorra amb Bravium: tallers i cursos intensius; formació d’una nova fornada d’actors; procés de muntatge amb el grup.
Informació d’horaris i llocs (Teatre Magatzem, divendres a dos quarts de deu), agraïments i bones vibracions per a l’estrena.
Resum de l'entrevista sobre l'obra L'última pirueta
El director i adaptador Carles Vigorra presenta la nova producció de la companyia Bravium Teatre, basada en un text original de José Luis Alonso de Santos. L'obra es representa aquest divendres al Teatre Magatzem.
Una reflexió sobre la crisi i la cultura
L'obra ens presenta la història d'un petit circ en situació precària, una metàfora clara de la crisi actual que pateixen el teatre, la música i la dansa. Tot i ser un text de l'any 1986, l'adaptació de Vigorra n'ha potenciat la vigència:
- Tragicomèdia satírica: Barreja l'humor negre i la ironia amb la tragèdia de viure al límit.
- Adaptació al català: S'ha realitzat una traducció inèdita al català, eliminant subtrames sentimentals per centrar-se en la crítica social.
- La pressió institucional: L'aparició d'inspectors d'Hisenda simbolitza la falta de comprensió cap a l'art quan aquest no es percep com un negoci rentable.
Personatges i posada en escena
L'espectacle no és una exhibició de circ convencional, sinó una obra de text amb personatges grotescos i molt ben definits que encarnen la "pista de la vida":
- Música en directe: Jordi Carré intervé amb el saxo com a personatge de l'espectacle.
- Personatges peculiars: Un domador esquifit, una equilibrista cega i un pallasso que arriba buscant fortuna al "pitjor circ del món".
"Així vivim: fent cada dia una gran pirueta."
L'objectiu final de la producció és que l'espectador rigui de les penes dels personatges, però que també surti del teatre amb una reflexió profunda sobre la importància de la cultura en temps de retallades.