Explorant la foscor vital a la Sala Trono
El presentador anuncia la doble representació del cap de setmana i introdueix la proposta teatral de fora de producció pròpia.
Es presenta l’obra com a comèdia o tràgic, i Joan Arquet aclareix que el gènere principal és la reflexió profunda sobre la foscor.
Explicació del concepte de foscor com a element metafòric, vital i necessari, no únicament negatiu.
Descripció dels quatre autors emergents, el seu origen (Costa Rica, Jerez, València, Barcelona) i el procés de traducció i creació conjunta.
Detall de la col·laboració en l’adaptació dramàtica, l’escenografia que es transforma i la participació dels quatre actors.
Discussió sobre les sensacions i reflexions que l’obra vol provocar: incertesa, por, emoció i possibilitats de lectura individualitzada.
Anunci de la propera funció a la Sala Bequet de Barcelona i reflexió sobre la necessitat de donar visibilitat a projectes fora del circuit central.
L'obra "Més enllà de la Foscor" a Tarragona
El director Joan Arqués presenta a la Sala Trono una proposta escènica singular que s'allunya de la comèdia convencional per endinsar-se en una reflexió profunda sobre la condició humana. L'espectacle és una producció externa que inicia la temporada de companyies convidades a la sala tarragonina.
Estructura i Temàtica
L'obra es compon de quatre històries independents de vint minuts cadascuna, unides per un nexe conceptual: la foscor. Arqués destaca que no es tracta només d'una absència de llum física, sinó d'una realitat vital:
- Foscor metafòrica: Una exploració dels racons interns de l'individu.
- Visió no pejorativa: La foscor es planteja com un pas necessari i vital, no necessàriament negatiu.
- L'excés de llum: Una de les peces reflexiona sobre com l'enlluernament o l'excés de claredat pot ser tan nociu com l'obscuritat.
Dramatúrgia Emergent
Els textos han estat escrits expressament per a aquest projecte per quatre dramaturgs emergents formats a l'Institut del Teatre:
- 1 Denise Duncan
- 2 Salvador Sánchez
- 3 Núria Vizcarro
- 4 Cristina Cordero
"Són gent molt potent de la que se'n parlarà; han adaptat la seva escriptura a l'estètica de la posada en escena i a la comunicació constant amb la direcció."
Posada en Escena i Reivindicació
Malgrat ser quatre relats diferents, l'obra manté una unitat discursiva gràcies a:
- Un repartiment de quatre actors que transiten per gairebé totes les històries.
- Una escenografia transformable que crea ressonàncies visuals i sonores entre els relats.
- Una banda sonora i il·luminació que actuen com a elements dramatúrgics clau.
Finalment, Arqués aprofita per reivindicar el teatre de qualitat fet fora dels circuits comercials i la importància de crear xarxes estables entre les sales alternatives de Catalunya per donar visibilitat a projectes que exigeixen un gran esforç personal i artístic.

