Mermelada de Chocolate: Creativitat i Disseny Efímer
Explicació de com va néixer el nom 'Mermelada de Chocolate' a l'escola d'art i la decisió de mantenir-lo pel seu caràcter memorable i diferenciador.
Detalls sobre el disseny realitzat per a la Lliga contra el Càncer, basat en cubells interactius que formaven la paraula 'Gràcies'.
Debat sobre les hores de treball conceptual darrere del minimalisme i la gran sintonia visual i verbal entre la Laura i la Victoria.
Reflexió sobre si el creatiu neix o es fa, i la importància de mirar art, revistes i viatjar per alimentar les idees.
La tendència de transformar materials pobres en efectes rics mitjançant el treball manual i l'enginy.
Record del seu primer projecte important fet amb bosses de plàstic inflades i la polivalència de la seva feina.
Anàlisi dels tres anys d'empresa, la necessitat d'obrir fronteres i l'ús de Facebook com a aparador visual.
L'origen d'un nom singular
La Laura Cot i la Victoria Castillo expliquen que el nom de la seva empresa, Mermelada de Chocolate, va sorgir de manera espontània durant la seva etapa d'estudiants. Tot i que van intentar buscar noms més "seriosos", la força de la marca i la seva capacitat per quedar gravada a la memòria dels clients les va convèncer per mantenir-lo. El nom juga amb el desconcert i la manca de referents directes en el món del disseny, fet que el fa memorable i visual.
Disseny interactiu i conceptual
L'estudi es diferencia per buscar sempre una base conceptual en els seus projectes, fugint de la decoració purament estètica. Destaquen dues de les seves intervencions a l'Antiga Universitat Laboral:
- El joc de naips: Un projecte emotiu amb testimonis sobre la leucèmia.
- El puzle de cubos: Una instal·lació participativa on els assistents podien jugar amb cubells que formaven la paraula "Gràcies" i que contenien el menú de l'esdeveniment.
"Quan el disseny és interactiu, es queda més en el record de les persones."
La filosofia del material pobre i l'efecte ric
Una de les senyes d'identitat de Mermelada de Chocolate és l'aposta per la sostenibilitat i l'enginy:
- Utilització de materials pobres (com paper o bosses de plàstic) per crear un efecte visual ric i contundent.
- L'ús del minimalisme com una eina complexa que requereix moltes hores d'estudi previ.
- La importància de la repetició i el treball manual per aconseguir impacte sense grans pressupostos.
Trajectòria i futur de l'estudi
Després de tres anys de camí, les dissenyadores fan un balanç positiu. Han realitzat des d'aparadorisme fins a interiorisme i arquitectura efímera. Actualment, busquen ampliar fronteres més enllà de Tarragona, aprofitant el potencial de les xarxes socials com a aparador visual dels seus treballs.

