Marina Rossell: Homenatge a Georges Moustaki
Es reciten versos que evoquen l’aire i l’esperit de la companyia artística, barrejant referències culturals i personals.
L’entrevistador dóna la benvinguda a Marina Rossell, rememora la primera entrevista i introdueix l’acte a celebrar al Teatre Metropol per la nit de Santa Llúcia.
Marina Rossell descriu la seva amistat i col·laboració de més de 30 anys amb Mostaquí, la seva multiculturalitat i els moments compartits en escenaris internacionals.
Es detalla la gestació del disc d’homenatge, la selecció de cançons i el treball de traducció amb un equip dedicat, amb especial atenció a l’adaptació rítmica i lingüística.
Marina comparteix la seva peça favorita (EMTEC) i explica la nova petició de Mostaquí per incloure altres temes que li agradin a ell.
Parlen de la formació musical al Teatre Metropol, el repertori íntegre del disc, les properes actuacions a Catalunya i Comunitat Valenciana i la proximitat amb el públic.
Marina revela la seva rutina abans de pujar a l’escenari (aigua, fruita, xocolata negra) i reflexiona sobre l’impacte del fred i la crisi en l’afluència d’espectadors.
Final de l’entrevista amb una invitació personal a l’entrevistador per assistir al concert, un fragment de lletra melancòlica i comiat amb amistat.
Una relació forjada en la música i l'amistat
L'entrevista a Marina Rossell se centra en el seu disc d'homenatge a Georges Moustaki, fruit d'una amistat de més de 30 anys. Rossell descriu Moustaki com un home multicultural —nascut a Alexandria, d'avis grecs, mare italiana i nacionalitat francesa— que simbolitza la unió de diversos mons.
El procés de creació del disc
El projecte va requerir un treball minuciós de gairebé tres anys per adaptar les lletres al català sense perdre l'essència original:
- Traducció: Col·laboració amb figures com Josep Tero i Lluís Llach per trobar els accents rítmics adequats.
- Intercanvi: Rossell enviava els assajos a Moustaki per e-mail (ja que ell no podia parlar) i ell opinava sobre els arranjaments.
- Curiositat: Moustaki va sorprendre l'artista traduint primer una cançó d'ella, Màrmara, al francès.
Repertori i valors universals
L'artista destaca algunes peces clau del disc:
- 1 L'Emigrant (Le Métèque): Per Rossell, aquesta paraula engloba els apàtrides, els sense papers i els oblidats.
- 2 Els amants s'estimen un temps: Una cançó que Moustaki havia oblidat i que Rossell ha recuperat per a ell.
"L'amor podria haver durat llarg temps, llarg temps..."
La cantautora també reflexiona sobre la dificultat de la crisi actual i agraeix profundament al públic que segueix assistint als teatres malgrat el "fred" social i econòmic. Per preparar-se abans de sortir a l'escenari, confessa que substitueix el te per xocolata negra al 80%, que li aporta l'energia necessària per cantar amb el cor.

