Oriol Broggi presenta l'impacte d'Incendis
S’introdueix Incendis com el cap de cartell al Teatre Metropol i es repassa la seva estrena i venda total d’entrades al Teatre Romea, així com la programació de la gira fins a començament de gener.
Es descriu la trama: dues dones lligades per un secret d’exili forçat, una investigació detectivesca i el contrast entre analfabetisme i aprenentatge com a eix dramàtic. Es destaca la intensitat i el regust de tragèdia clàssica.
Broggi detalla el procés de muntatge amb La Perla 29, el treball amb els actors, la fidelitat a l’espai original del Romea i com s’adapta la posada en escena durant la gira en diferents teatres.
Es parla de la durada de tres hores, la pausa central, la creació d’un espai constant per a l’actor i la sensibilitat de la relació actor–espectador (clima, tos, distàncies).
L'èxit teatral de la temporada
L'obra Incendis, dirigida per Oriol Broggi, s'ha convertit en un autèntic fenomen del teatre català, exhaurint entrades al Teatre Romea i generant una gran expectació en la seva gira actual. L'obra, que arriba al Teatre Metropol, destaca per la seva intensitat emocional i una posada en escena que manté l'espectador atrapat durant tres hores.
Claus de l'obra i l'argument
L'eix central és una investigació de caràcter "detectivesc" que uneix dues històries paral·leles:
- La vida d'una jove libanesa en una zona rural que descobreix el valor de la cultura i l'aprenentatge.
- El viatge de dos germans bessons que, després de la mort de la seva mare, intenten desxifrar el seu passat i el motiu del seu silenci prolongat.
La relació entre actor i públic
Broggi destaca que el teatre és un acte viu que depèn de l'energia compartida. Elements com la disposició de l'espai, el comportament del públic i fins i tot la "tos nerviosa" influeixen en la representació. L'objectiu és crear una experiència colpidora on la professionalitat dels actors, com Clara Segura i Julio Manrique, permet transmetre emocions profundes sense caure en el sentimentalisme fàcil.
Cites i reflexions destacades
L'autor, Wajdi Mouawad, utilitza un llenguatge poètic i dur:
"La infància és un ganivet posat a la gola i l'important és saber-lo retirar." "Ara que estem junts, tot va millor."
L'obra no és només una tragèdia sobre la guerra o l'exili, sinó una peça sobre l'amor directe i fort, la identitat i la importància del coneixement per relacionar-se amb el món.

