Gatos Rumberos: La Tarragona canalla de Ferran Gerhard
Inici del programa amb diverses repeticions de comiat fins a connectar amb el contingut literari.
Descripció de l'estructura del llibre com un mosaic de microhistòries i la galeria de personatges de la Tarragona canalla.
La influència de la rumba en personatges com el Junco i l'obsessió de l'autor per l'estil i el vocabulari.
Recorregut pels locals emblemàtics que apareixen al llibre, alguns dels quals ja han tancat o canviat.
Reflexió sobre els 30 anys d'ofici, la crisi del sector i la influència de la realitat en la ficció de Gerhard.
Records dels inicis l'any 1977 en la postguerra franquista i la funció social del periodisme en la transició.
Detalls de l'acte de presentació del llibre i la definició de 'llibre rar' per part de l'editor Manuel Rivera.
Relat sobre les dificultats creatives amb la màquina d'escriure vella i la curiosa portada feta amb Betadine.
Gatos Rumberos: Un mosaic fosc i canalla de Tarragona
L'autor Ferran Gerhard presenta la seva obra Gatos Rumberos, un llibre que es resisteix a les etiquetes convencionals. A través de 31 capítols concebuts com a microhistòries independents, l'obra construeix un mosaic detallat sobre una Tarragona sovint invisible per al gran públic.
Personatges i espais emblemàtics
L'obra destaca per la seva riquesa humana i geogràfica:
- Més de 100 personatges, des de bohemis i delinqüents fins a periodistes i policies.
- El personatge del Junco, inspirat en una persona real amant de la rumba.
- Locals històrics de la ciutat com El Refugi, el Cantàbrico (antic Marisqueria Rodas) o el Bola de Cristal.
Una reflexió sobre l'ofici periodístic
Gerhard, amb més de 30 anys de bagatge, utilitza la ficció per analitzar la realitat de la seva professió:
- Denuncia la crisi del periodisme, marcada pels acomiadaments de professionals amb experiència per reduir costos.
- Crítica als empresaris corruptes que supediten la informació als interessos de la publicitat.
- Recorda els seus inicis el 1977, practicant un periodisme de trinxera amb l'objectiu de consolidar la democràcia.
L'acte de presentació i la natura del llibre
Durant la presentació al Cafè Metropol, l'editor Manuel Rivera va definir el llibre com a "rar", en el sentit noble de la paraula:
"No és una novel·la negra, però podria ser-ho. No és una novel·la sobre periodisme, però podria ser-ho."
L'autor també evoca la transició tecnològica personal: de les dificultats d'escriure amb una vella màquina Underwood a la fluïdesa trobada amb l'ordinador, lligant l'experiència creativa amb la portada feta amb Betadine del seu poemari anterior, Black Runner Blues.

