Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
George Grosz: Crònica visual del Berlín d'entreguerres
Definició de l'artista com el gran cronista visual de l'Alemanya d'entreguerres a través del dibuix crític i grotesc.
Presentació de la comissària Anette Fogel i discussió sobre el paper de Grosz en l'expressionisme social juntament amb Otto Dix.
Anàlisi de la simbologia de Grosz: l'ús d'animals per retratar humans, la crítica a l'església i a l'exèrcit, i l'art com a substitut de les armes.
Recorregut per l'exposició que cobreix des de 1912 fins a 1958, destacant la fugida de la Gestapo i el seu impacte públic a Alemanya.
Comparativa entre l'estil berlinès i el nova-jorquès, destacant la pèrdua de la base política directa però el manteniment del compromís a distància.
L'art com a arma social de George Grosz
L'episodi explora la figura i l'obra de l'artista alemany George Grosz, tot presentant l'exposició "De Berlín a Nova York". A través d'una entrevista amb la comissària Anette Fogel, es defineix Grosz no només com un pintor, sinó principalment com un dibuixant amb una visió crítica, extrema i sovint grotesca de la societat europea del segle XX.
Els punts clau de la seva obra:
- Compromís polític: Grosz utilitza el dibuix com una eina de lluita. Ell mateix afirmava que el seu art havia de ser un fusell o un sabre per combatre la injustícia.
- Crítica institucional: El seu llapis atacava frontalment l'església, l'estament militar, la burgesia i l'autoritarisme emergent a Alemanya.
- Estètica del grotesc: Sovint retrata personatges amb trets animals (porcs o taurons) per representar els "guanyadors" corruptes de la guerra.
- Trajectòria vital: L'exposició es divideix en vuit capítols que recorren des de la seva etapa a la República de Weimar fins al seu exili a Nova York el 1933 fugint de la Gestapo.
"En lloc de lluitar amb les armes, ell posteriorment el que fa és lluitar amb el llapis i amb la ploma."
Evolució d'un artista exiliat
Mentre que la seva etapa berlinesa és la més agressiva i punyent, a Nova York el seu estil es torna més pictòric i suau, tot i que manté un interès per la part marginal de la vida. Malgrat la distància física, Grosz va viure amb angoixa el destí tràgic d'Europa durant la Segona Guerra Mundial.