Homenatge als 100 anys de Leandre Saúl a Tarragona
Obertura amb la lletra de “Non, je ne regrette rien” d’Édith Piaf per marcar el to de l’emissió i introduir la temàtica de l’homenatge.
Anunci de l’acte d’homenatge-festa pels 100 anys de Leandre Saúl, militant antifranquista i polític, que tindrà lloc a la sala El Magatzem.
Matías Vives descriu la vida de Saúl com una lluita constant per la llibertat, des de la joventut, la Guerra Civil, la dictadura i la transició a Tarragona.
Detalls del programa: discursos polìtics, familiars, materials audiovisuals, música preferida i to de festa d’aniversari oberta al públic.
Referència a la seva dona, també activa en la lluita antifranquista i en l’associació de dones del 36, amb intervenció prevista a l’acte.
Explicació del gest simbòlic d’invitar l’ex-policia que més vegades va detenir Saúl, com a exemple de reconciliació nacional.
Matías reflexiona sobre la transició, la trajectòria del SUC i Iniciativa per Catalunya, i convida la ciutadania a l’homenatge obert demà a la tarda.
Un segle de compromís amb la llibertat
L'espai radiofònic commemora el centenari de Leandre Saúl, militant històric del PSUC i d'Iniciativa per Catalunya, destacant la seva figura com un pilar de l'antifranquisme a Tarragona. L'advocat Matías Vives, organitzador de l'acte, descriu Saúl com una persona guiada sempre per la lluita per les llibertats socials i nacionals.
Detalls de la festa d'aniversari
L'homenatge es planteja com una celebració oberta a la ciutadania a la Sala del Magatzem:
- Caràcter de l'acte: No és només un homenatge polític, sinó una festa d'aniversari amb música, audiovisuals i sorpreses.
- Participants: Inclourà la intervenció de la seva companya de vida, Carme Casas (històrica de les Dones del 36), i testimonis diversos.
- Simbolisme: S'ha intentat contactar fins i tot amb la família de qui fou el policia que més vegades el va detenir, com a mostra del seu esperit de reconciliació nacional.
Una vida marcada per la dignitat
"Per ser un ésser lliure no has de tenir por"
La trajectòria de Saúl inclou moments extremadament durs, com una condemna a mort i anys de presó. Tot i així, Vives subratlla la seva serenor i la seva capacitat per apostar per la pau sense oblidar el passat. També es reflexiona sobre la seva visió realista de la política actual i la seva possible simpatia cap a moviments socials contemporanis com els indignats.

