Atemptat d'ETA a l'Oleoducte d'Empetrol (1987): Crònica d'una Nit de Pànic
Comença amb crides d’última hora, sirenes, preguntes de si algú escolta i urgència per evacuar. S’anticipa la gravetat amb sorolls d’explosió i crits de «¡Ey, despierta!».
Diversos oients i periodistes expliquen com van sentir la doble explosió a casa seva, les trucades que van rebre des de la redacció i la primera visió de la gran columna de fum i flama.
El governador civil Vicente Valero apareix en directe per explicar que es tracta d’un escape de nafta, no tòxic, que crema en contacte amb l’aire i que, malgrat l’espectacularitat, no hi ha perill de salut pública. Demana serenitat i explica les mesures de seguretat posades en marxa.
La ràdio rep desenes de comunicacions de veïns desorientats que busquen familiars, informen protecció civil de la platja, demanen consells i transmeten què passa en barris com Torreforta o La Granja. Es repeteixen els avisos de no col·lapsar línies i de mantenir la calma.
Periodistes de la SER i altres cadenes narren l’èpica alerta a mitjanit, els atacs massius de trànsit en direcció a Valls, Barcelona o on fos, estudiants fugint de la universitat i famílies que travessen carreteres saturades per la por.
Diversos corresponsals (Enric Pujol, Javier Pons, Jordi Prats, Carlos Francino, etc.) relaten amb mòbils i cabines precàries com van arribar al lloc, com es van moure entre controls policials, la feina de bombers refrigerant dipòsits i la impotència per obtenir dades fiables i coordinar-se.
A mitja tarda, ETA reivindica l’atemptat amb dues bombes. El govern civil confirma que s’han trobat restes d’un artefacte explosiu a 2,5 km del punt de deflagració i que es continua investigant amb proves forenses.
L'Atemptat i les Primeres Explosions
Cap a la mitjanit del 12 de juny de 1987, la ciutat de Tarragona es va veure sacsejada per un parell de fortes explosions al complex petroquímic. L'incident es va originar en un rack (conducció) d'etilè i nafta de l'empresa Empetrol, generant unes flames de grans dimensions visibles des de desenes de quilòmetres, incloent-hi poblacions veïnes com Reus i Salou.
Impacte Immediat i Resposta Civil
- L'èxode massiu: Milers de ciutadans, presos del pànic i davant l'espectacularitat de les flames, van abandonar la ciutat en cotxe o fins i tot a peu.
- Col·lapse de comunicacions: Les línies telefòniques es van saturar i les carreteres principals (N-340 i l'autovia de Salou) van patir embotellaments greus.
- Punts crítics: El barri de Torreforta i la Universitat Laboral van ser les zones més afectades per la proximitat al foc, obligant a desallotjaments preventius.
El Paper Crucial de la Ràdio
Davant l'absència de telèfons mòbils i una coordinació institucional inicialment lenta, les emissores de ràdio (Radio Cadena, Radio Salou, Cataluña Radio) es van convertir en l'únic vehicle d'informació:
- Van servir per localitzar familiars que s'havien perdut durant la fugida.
- Van emetre missatges de calma per part del Governador Civil, Vicente Valero, assegurant que el fum no era tòxic.
- Molts testimonis encara recorden la ràdio com l'eina que els va fer decidir si havien de tornar a casa o seguir fugint.
"Va ser com una mena de bateig de foc per a molts periodistes de l'època; la ràdio va ser el vehicle ideal per informar en cas de perill."
Investigació i Revindicació
Tot i que inicialment es va tractar com un possible accident tècnic, a mesura que avançava la matinada, les autoritats (Josep Maldonado) van trobar indicis de criminalitat. Finalment, l'organització terrorista ETA va reivindicar l'autoria mitjançant la col·locació de diversos artefactes amb temporitzadors, transformant un incident industrial en un dels atemptats més impactants de la història de Tarragona.

