La nit d'Enpetrol: records de l'atemptat del 1987
Veïns descriuen nerviosisme, rumors de bomba al carrer Quigrafo Martí, línies telefòniques saturades i demanen informació immediata a la ràdio.
Protecció Civil i el governador informen sobre un incendi de gas de tilè no tòxic, asseguren el control de la situació i demanen quedar-se a casa i no col·lapsar les línies.
Diverses trucades de ciutadans (Matilde, Jesús Solana, Elisabeth Durán, etc.) per localitzar germans, pares i amics desapareguts durant l’evacuació i coordinar retrobaments mitjançant l’emissora.
Periodistes (Javier Balló, José Sabaté, Javier Pedrol, Enric Pujol, etc.) relaten en primera persona l’explosió, l’incendi en el polígon petroquímic, l’evacuació massiva, els embussos viaris i les mesures d’emergència aquella nit.
Anunci del documental dirigit per Vicente Rubio i produït per Lab977, que recupera íntegrament la transmissió i els testimonis de la nit del suceso per commemorar els 25 anys.
L'atemptat a Enpetrol: La nit que Tarragona no va dormir
Aquest podcast commemora el 25è aniversari de l'atemptat d'ETA contra el complex petroquímic d'Enpetrol a Tarragona, ocorregut el juny de 1987. A través d'un documental sonor dirigit per Vicente Rubio, es recuperen les veus dels periodistes que van viure la crisi en directe i les trucades d'una població angoixada.
L'explosió i el caos inicial
L'atemptat va consistir en una explosió en les canonades que transportaven etilè des del pantalà fins a la refineria. Tot i que les autoritats van informar ràpidament que el producte no era tòxic, la visió de les flames gegantines i el cel enrogit va provocar el pànic generalitzat.
- La població va fugir massivament cap a l'interior o cap a Barcelona.
- Es van produir col·lapses telefònics i de trànsit sense precedents.
- Moltes famílies es van separar durant la fugida precipitada.
El paper crucial de la ràdio
En una època sense telèfons mòbils ni xarxes socials, la ràdio es va convertir en l'únic vehicle de comunicació fiable. Emissores com Ràdio Tarragona (Radio Cadena) i Ràdio Salou (Cadena SER) van obrir els seus micròfons per a dues funcions vitals:
- 1 Trobar persones: Molts ciutadans trucaven per avisar els seus familiars que estaven bé o per demanar on eren els seus fills o pares.
- 2 Informar i calmar: Transmetre les ordres oficials del Govern Civil i de Protecció Civil per evitar accidents de trànsit majors.
Relats dels periodistes i testimonis
Periodistes com Javier Pedrol, Enric Pujol, Javier Pons i Jordi Prats recorden la dificultat de treballar amb mitjans precaris i la tensió de veure com els bombers refrigeraven els tancs veïns per evitar una explosió per simpatia (efecte dominó).
"La ràdio és el vehicle ideal per informar a la gent, per comunicar a la gent, per avisar a la gent en cas de perill."
Conseqüències i seguretat
Tot i l'espectacularitat de l'incendi, no es van haver de lamentar víctimes directes pel foc, però sí que es van produir alguns accidents de trànsit durant l'evacuació i robatoris en domicilis abandonats. El documental destaca la psicosi de pànic que va viure la ciutat davant la magnitud del complex industrial.

