Memòria del Setge de Tarragona: Fonts Documentals de l'Arxiu
El programa obre recordant el bicentenari del setge de Tarragona (1811) i presenta els autors del nou llibre, Joan Maria Quijada i Neus Sánchez.
Explicació de la finalitat de la publicació: recollir tota la documentació sobre el setge existent als arxius històric i capitular de Tarragona, sense fer una narració històrica pròpia.
Descriuen les fonts tractades: un memorial inèdit del canonge d’enginyer Ribes-Maior i buidatges de llibres d’òbits de la catedral i parròquies, així com el procés de transcripció i catalogació.
Contrast de xifres entre els quasi 300 morts registrats en llibres d’òbits i l’estimació de 5.000 morts del memorial, explicant per què moltes víctimes no van ser registrades.
Detall del document més inèdit del volum, els fragments conservats i la decisió de publicar-lo tot i la pèrdua del primer fragment, aportant la visió de l’Església durant l’ocupació francesa.
Parlen de noves edicions i publicacions de documents d’arxiu, la digitalització dels fons sacramentals i com els investigadors poden accedir presencialment o en línia al material citat.
Presentació de la nova publicació històrica
En el marc del bicentenari del setge de Tarragona (1811) durant la Guerra del Francès, els autors Joan Maria Quijada i Neus Sánchez presenten un llibre que recull i transcriu fons documentals inèdits de l'Arxiu Històric Arxidiocesà i de l'Arxiu Capitular de la catedral.
Contingut i aportacions del llibre
A diferència d'altres obres narratives, aquest treball és un recull tècnic i documental destinat a investigadors i historiadors. Els punts clau inclouen:
- El Memorial del Canonge Ribes: Un document inèdit i fonamental que ofereix la visió de l'Església sobre l'ocupació francesa i el patiment de la ciutat.
- Buidatge de llibres d'òbits: S'han analitzat els registres de defuncions de les parròquies de l'arxidiòcesi per identificar les víctimes directes del conflicte.
- Dades sobre la mortalitat: Tot i que documentalment només es poden constatar uns 300 morts, els autors expliquen que la xifra real podria ser de prop de 5.000 persones, ja que moltes famílies morien senceres i els cadàvers es cremaven per evitar epidèmies sense ser registrats.
La tasca de l'Arxiu
Els autors destaquen que la funció principal de la institució és la difusió del patrimoni. Per aquest motiu:
- 1 S'ha realitzat una tasca ingent de transcripció de documents escrits en català i castellà.
- 2 S'està duent a terme un procés de digitalització per permetre la consulta en línia dels llibres sacramentals (batejos, matrimonis i òbits).
- 3 Es convida a la ciutadania a perdre la por als arxius i a consultar directament les fonts originals.
"Vam decidir que la gent tenia dret a conèixer la història i vam publicar el memorial, tot i que hi faltava el primer fragment."

