Metateatre i filosofia: Realitat contra ficció a l'escenari
L’escriptor recorda a l’actor la seva situació precària i exigeix un producte ben acabat, mentre l’actor es queixa i rebutja la imatge del borratxo i l’home famèlic.
L’escriptor suggereix sis possibles finals tràgics i violents (autoemmuten els ulls, canvi de filiació del rei, revolta de l’actor), però l’actor defensa la coherència psicològica del seu personatge.
Debat filosòfic sobre la llibertat dels personatges teatrals, la barrera entre realitat i ficció i la possibilitat de triar el propi destí dramàtic, amb intervenció amable però confusa d’un espectador.
Es revela que som en una obra dins d’una altra obra, es trenca la quarta paret i es qüestiona si tots som personatges en el somni d’algú o si només existeix un espectador.
Uns comediants entren buscant un autor per la seva comèdia nova. Dirigeixen un discurs eloqüent sobre la importància i noblessa de l’ofici de fer viure personatges imaginaris sobre l’escenari.
La naturalesa de la representació: Entre el guió i la realitat
L'obra s'inicia amb un intens debat entre un escriptor i un actor sobre la credibilitat dels personatges. L'autor defensa que el comportament dalt de l'escenari ha de ser racional i coherent amb la vida real, mentre que l'actor qüestiona aquesta premissa proposant finals alternatius i més lliures.
El trencament de la quarta paret
El text evoluciona ràpidament cap a la metateatralitat, on els personatges reconeixen la seva pròpia condició de ficció:
- Admeten que formen part d'una obra dins d'una altra obra.
- Interactuen directament amb el públic de Tarragona, suggerint que els espectadors podrien ser també personatges de ficció.
- Es planteja la idea de la llibertat contra el caos: si l'univers no és racional, els personatges podrien triar el seu propi destí.
L'arribada dels personatges de Pirandello
La discussió filosòfica es materialitza amb l'aparició d'uns estranys que afirmen ser "Sis personatges en cerca d'autor". Aquest fet dóna peu a una reflexió sobre la professió de còmic:
"No és el seu ofici donar vida dalt de l'escenari a personatges fantàstics?"
La directora de la companyia s'enfronta a la paradoxa que aquells qui considera "guillats" són, en realitat, éssers vius nascuts de la fantasia humana, sovint més reals i perdurables que les persones de carn i ossos.

