Gustavo Hernández i 'La cola de las sirenas'
Ricard obre el programa, anuncia les lectures d'estiu i presenta Gustavo Hernández i el seu llibre "La cola de las sirenes".
Discussió sobre el format curt, com es construeixen en 31 línies i el repte narratiu.
Explicació del risc de retallades, l’ego de l’escriptor i per què el final és clau en un microrelat.
Com el desconcert final convida el lector a rellegir les històries breus i gaudir-les millor.
Agrupació dels relats per estacions i temes familiars (amor, death, seducció, actualitat, atemporalitat).
El subtítol "Relats per gaudir": l’autor busca provocar una somriure i entretindre el lector.
Raons per triar el títol: connotacions mitològiques, femení i misteri.
Gustavo Hernández parla de la seva trajectòria: periodista, publicista, professor i escriptor.
Disciplina, necessitat d’un pretext per escriure, compareació estiu: llegir vs escriure i la metodologia de treball.
Ofereix la devolució del llibre si no satisfà el lector, crida a la complicitat i confiança en l’obra.
L’ús de Facebook i e-books, reflexions sobre la utilitat de les xarxes per comunicar-se amb els lectors.
Repàs dels llibres publicats (relats curts, novel·la, articles) i anunci del pas a la novel·la llarga.
Reflexions sobre l’escriptura com a aprenentatge, esforç, perfecció del llenguatge i acabament amb agraïments.
Entrevista amb Gustavo Hernández Becerra
El programa conversa amb l'escriptor i periodista Gustavo Hernández Becerra, colombià d'origen però tarragoní d'adopció des del 1978. La xerrada se centra en la seva darrera publicació, La cola de las sirenas, un recull de relats molt breus editat per Arola Editors.
L'art del microrelat
L'autor explica que el llibre neix d'una col·laboració setmanal al Diari de Tarragona. El format de columna periodística va imposar un rigorós límit d'espai que va definir l'estil de les històries:
- Són relats de lectura ràpida (aproximadament tres minuts).
- L'extensió és gairebé exacta: unes 31 línies d'ordinador.
- La frase final és l'element més important, ja que ha de resoldre la història i, alhora, disparar la imaginació del lector.
"Moltes vegades l'ocurrència està en el final... per a que l'última frase no només resolgui una història, sinó que en dispari d'altres."
Temàtiques i estil
El llibre conté més de 130 relats que aborden temes universals com l'amor, la parella, la mort o la quotidianitat dels veïns. Tot i que molts van aparèixer en dates concretes, Hernández ha buscat l'atemporalitat.
- L'objectiu principal és que el lector gaudeixi i somrigui.
- L'autor utilitza l'humor com a fil conductor en la majoria de les peces.
- Es defineix com un escriptor "pereós" que necessita la disciplina de l'encàrrec per produir.
Trajectòria i nous reptes
Actualment, Gustavo Hernández exerceix com a professor de castellà a l'Institut Tarragona. Després de publicar diversos llibres de relats i alguna novel·la com Código de barras, l'autor anuncia un canvi de rumb:
- Abandona el relat curt: Considera que ja ha dominat la fórmula i necessita sortir de la seva zona de confort.
- Projectes futurs: Es vol centrar en la narrativa de llarga extensió (novel·la) per seguir aprenent sobre la complexitat del llenguatge.

