Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Història i polèmiques del POUM de Tarragona
Presentació de la revisió del POUM, origen a l’any 2000 i les primeres controvèrsies pels enderrocs previstos a diversos barris de Tarragona.
Després de les protestes, canvi de govern el 2007 cap a PSC-ERC amb Ballesteros i acord per fer una segona exposició pública amb redisseny del pla.
Detall de les àrees amb al·legacions: Parcel·les Rion, Camí de l’Ermita, Muntanyeta, Platja Llarga i aportacions de la URV.
Creació de la plataforma d’afectats, el paper de Santiago Blanco i pactes inicials per consensuar modificacions de plans parcials.
Més de 4.000 al·legacions presentades, criteris d’estudi tècnic i grup de treball per zones amb compromís municipal de resposta en tres mesos.
Disculpes de Convergència i Unió, peticions de dimissió, reconeixement d’errors i reforç de la voluntat de diàleg del nou equip de govern.
Trobades amb veïns de Torreforta, República Argentina i cases barates; esborranys de treball per zones i plans de millora urbana.
Organització de la iniciativa «Participa en la Tarragona del futur», presentació de línies generals i inici de l’exposició pública abans de l’aprovació inicial.
21 novembre 2008: el ple municipal aprova inicialment el POUM per unanimitat i les valoracions positives del consens entre tots els grups.
Negociacions amb el Departament d’Interior, informes tècnics i previsió d’aprovació provisional el març 2010 i definitiva el gener 2011.
Recepció de les 80 pàgines de requisits de la Generalitat, crida a la unitat de govern i oposició, i tancament formal després de més de 12 anys de revisió.
El llarg camí del planejament urbanístic a Tarragona
El Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Tarragona ha estat un dels processos més complexos i dilatats de la política local, estenent-se durant més d'una dècada. Des de la seva gènesi l'any 2000 fins a la seva aprovació final, el document ha passat per diverses etapes crítiques marcades per la conflictivitat social i el canvi de colors polítics a l'Ajuntament.
Conflicte social i mobilitzacions veïnals
L'any 2007 va ser el punt d'inflexió més rellevant a causa de la previsió d'enderroc d'habitatges que afectava més de 300 famílies. Els punts de màxima tensió es van localitzar a:
- Avinguda Andorra, República Argentina i les Cases Barates.
- El barri de Torreforta (carrer Riu Francolí).
- La muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau.
- L'entorn del Teatre Romà.
Aquest malestar va propiciar la creació d'una Coordinadora d'Afectats, liderada per Santiago Blanco, que va aconseguir forçar una segona exposició pública del pla i un procés de negociació directe amb el consistori.
El paper de les institucions i entitats econòmiques
Diverses institucions van presentar al·legacions estratègiques per al futur desenvolupament de la ciutat:
- La Universitat Rovira i Virgili (URV) va demanar l'ampliació del campus de Sescelades i el desenvolupament del Parc Químic Sostenible.
- La Cambra de Comerç es va centrar en la defensa de la infraestructura ferroviària i la façana marítima.
- Grups ecologistes com Salvem la Platja Llarga van lluitar per la preservació del litoral i el Bosc de la Marquesa.
Transició política i consens final
El podcast detalla com el govern de Josep Fèlix Ballesteros (PSC i ERC) va haver de gestionar l'herència de l'anterior govern de CiU i PP. Després d'anys d'enfrontaments dialèctics i peticions de dimissió entre líders polítics com Joan Areggio i Alejandro Fernández, s'arribà a un punt de consens històric:
- 1 Novembre 2008: Primera aprovació inicial per unanimitat.
- 2 Gener 2011: Aprovació provisional definitiva pel ple municipal.
"Avui comença un nou temps ple de certeses, il·lusions i projectes per a tots els tarragonins."
Finalment, el pla preveu un creixement de fins a 185.000 habitants i la construcció de prop de 34.000 nous habitatges en els propers 15 anys, prioritzant zones com l'Horta Gran i la Budellera.