Crònica d'un 'perro verde' a la Jornada Mundial de la Joventut
Es presenta el llibre d’Arturo Sant Agustín i es concreta la data i lloc de la presentació a Tarragona.
L’autor explica el títol com a símbol de la seva independència i desmenteix que el Vaticà o el Papa li encomanessin la crònica.
Recorda les lliçons del seu pare anarquista contra la tradició anticlerical espanyola i comenta una curiositat sobre un gos verd a Brasil.
Reflexiona sobre com anticlericalisme s’usa en clau política i mediàtica, citant exemples de Zapatero i discussions al congrés del PSOE.
Amics de la Barceloneta parlen d’un capellà i una religiosa com a persones de servei, separant-los de la jerarquia eclesiàstica.
Comparació de l’atenció mediàtica a religions diverses i la invisibilitat de l’Església catòlica a noticiaris.
Explicació que el llibre és una crònica periodística d’un fenomen: la trobada de joves cristians l’agost passat.
Descriu els joves com a ‘normals’, solidaris i amb pocs protagonismes, implicats en projectes socials poc fotogènics.
Subratlla que l’Església té molta més pluralitat que la imatge monolítica de la jerarquia eclesiàstica.
Destaca la capacitat única de reunir més d’un milió i mig de joves i la rellevància d’aquest fet.
Lloa el descobriment de Tarragona per part de l’arquebisbe i la seva actuació com a ‘home de fets’ i promotor de ponts culturals amb Turquia.
Comparacions amb Nova York post-11-S i els Jocs Olímpics de Barcelona per il·lustrar l’impacte del milió i mig de joves a Madrid.
Repunt final amb detalls pràctics de la presentació del llibre i agraïments de l’autor.
Presentació del llibre d'Arturo Sant Agustín
El periodista Arturo Sant Agustín presenta la seva darrera obra, titulada Un perro verde entre los jóvenes del Papa. Es tracta d'una crònica periodística sobre la seva experiència personal durant la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) celebrada el passat estiu a Madrid i Barcelona.
El concepte del "perro verde"
L'autor s'autodefineix com un perro verde en aquest context per diversos motius:
- La seva edat, ja que no és un jove com els participants majoritaris.
- La seva trajectòria com a periodista lliure, fill d'un pare anarquista i sense lligams amb partits polítics.
- La voluntat d'observar el fenomen religiós des de la distància d'algú que no és un teòleg, sinó un cronista dels fets.
Reflexió sobre l'anticlericalisme
Sant Agustín reflexiona sobre l'anticlericalisme a l'Estat espanyol, considerant que sovint s'utilitza de manera política per desviar l'atenció de problemes reals.
"En aquest país, quan no sabem solucionar un problema, ens mengem un capellà."
L'autor destaca que es confon sovint la jerarquia eclesiàstica amb la base de l'Església, que està formada per persones solidàries i obertament compromeses amb la societat.
Els joves i el clima de Madrid
El llibre trenca prejudicis sobre els joves catòlics, descrivint-los com a gent normal, solidària i esperançada. L'autor compara l'impacte de la presència d'un milió i mig de joves a Madrid amb altres moments històrics que canvien el clima d'una ciutat:
- La bondat circumstancial a Nova York després de l'11-S.
- La desaparició de la por a Barcelona durant els Jocs Olímpics del 92.
- L'absència de crispació i agressivitat a Madrid durant la JMJ gràcies a l'actitud de la joventut participant.
Vincles amb la diòcesi de Tarragona
Sant Agustín dedica paraules d'elogi a l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, a qui defineix com un home proper i actiu. També destaca un futur projecte literari sobre un viatge a Turquia on es van establir ponts entre el cristianisme tarraconense i el món musulmà.

