Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2012
Subscriu-te
Carnaval, Quaresma i reflexions de l'Avi Ramon
Presentació del programa, salutacions al convidat i comentari sobre l’estat d’ànim en el darrer dia de carnaval amb l’enterrament del rei Carnestoltes i la crema del Ninot.
Debat breu sobre les aparences, la vida com a aprenentatge i comença la narració d’una experiència personal de l’avi.
L’Avi Ramon recorda el seu servei militar a Barcelona i un emotiu enterrament amb un grup de dones plorant i un fèretre, remarcant la intensitat de les emocions.
Reflexió sobre la idea que el carnaval no acaba amb la cremà, sinó que és un estat d’ànim que acompanya tot l’any.
Comentaris sobre les xerigotes satíriques, la punyència de la lírica i la importància de la sutileza i el doble sentit en el discurs.
Anàlisi de la hipocresia social, les relacions humanes i com l’humor actua de correctiu, alliberant tensions i contagiant bona sintonia.
Anunci de la fi del carnaval i l’inici del període de Quaresma, preparant el tema religiós i històric.
Explicació dels orígens medievals de la Quaresma, el dejuni divendres, la venda de bulas i el paper de la reflexió personal en aquest període.
Debat sobre la presència obligatòria a actes oficials i religiosos després de la guerra, i com aquestes pràctiques formaven part del ritme social imposat.
Crítica al materialisme actual, l’educació dels fills per obligació i la importància que els nens sàpiguen ‘guanyar-se’ allò que desitgen.
Reflexions sobre la importància de creure en alguna cosa —fe, esperança o un amulet— per sostenir-se en moments difícils i evitar la desorientació personal.
Comiat dels participants, anunci de la propera sessió i tancament amb la interpretació musical de “Killing Me Softly”.
El final del Carnaval i la hipocresia social
En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre el tancament de les festes de Carnaval i el simbolisme de l'enterrament de la sardina. Es discuteix com la societat actual viu en una mena de carnaval perpetu, on les aparences i les màscares formen part de la vida quotidiana, molt més enllà de les dates festives.
L'anècdota de la mili a Barcelona
- L'avi recorda una trobada sorprenent durant el seu servei militar a Pedralbes.
- Es va creuar amb una comitiva fúnebre que resultà ser una celebració de Carnaval, descobrint la broma en veure les cames peludes sota els vestits de dol.
- Aquesta experiència li serveix per il·lustrar com la vida sovint ens agafa desprevinguts i com ha canviat la manera de celebrar les tradicions.
De la Quaresma a la societat del consum
El diàleg transita cap a la Quaresma i les tradicions religioses de la postguerra. Es comparen les obligacions d'abans amb les actuals:
Tradició i control social
- Es recorda l'època en què els rics podien comprar una butlla per menjar carn, mentre els pobres no en menjaven per falta de recursos.
- Es descriu el control moral durant el franquisme, amb l'assistència obligatòria a centres de formació nacional-sindicalista.
El valor de les coses i la infància
- L'avi critica subtilment l'excés de consumisme actual, especialment amb els nens.
- Reflexiona sobre com abans es valoraven els objectes senzills, com una capsa de cartró o una llibreta nova, perquè eren fruit d'una necessitat real.
"L'humor és una cosa tan barata i no es gasta; és gratuït, com els somnis."
La importància de la fe i l'humor
Finalment, es discuteix la necessitat de creure en alguna cosa per no estar "perdut" a la vida. No neccessàriament des d'un punt de vista religiós dogmàtic, sinó com una forma d'esperança i intuïció. L'avi reivindica el sentit de l'humor i el somriure com a eines per apropar-se a la sinceritat i millorar la convivència en una societat sovint massa seriosa o hipòcrita.