Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2012
Subscriu-te
L'avi Ramon, el teatre clàssic i el Don Juan Tenorio
Presentació de l'avi Ramon i converses informals sobre el seu estat de salut i l'ambient a l'estudi de ràdio.
Reflexió sobre per què es representa Don Juan Tenorio per Tots Sants i el context rural i supersticiós de l'època de Zorrilla.
Anàlisi de com el Tenorio, Mejías o Brígida tenen equivalents en la societat actual (polítics, empresaris, veïns).
Debat sobre com el públic actual prefereix la publicitat i el safareig televisiu abans que la complexitat dels actes teatrals.
Records de les sarsueles famoses i l'emotiva actuació del tenor Marco Redondo a Tarragona després de perdre la seva mare.
L'avi explica quan, sent jove, va haver de corren pels carrers de Tarragona per salvar una representació de Don Juan Tenorio.
L'avi recorda com la gent del poble li va agafar mania per fer massa bé un paper de galant dolent i cínic.
Conclusió del programa reivindicant el paper dels avis com a narradors de realitats i ficcions a través de la ràdio.
El teatre com a mirall de la societat
En aquesta conversa, l'avi Ramon i la Sílvia reflexionen sobre la tradició teatral de Tots Sants i com les grans obres clàssiques segueixen vigents avui dia. El diàleg se centra especialment en la figura de Don Juan Tenorio i la seva relació amb la festivitat dels difunts.
La vigència dels personatges clàssics
L'avi sosté que personatges com el Tenorio, la Doña Inés o la Brígida no han desaparegut, sinó que s'han transformat en figures actuals:
- El Tenorio modern: Podria ser un empresari arrogant o un polític fanfarró.
- La Brígida: Aquella persona que s'immisceix en els assumptes de tothom.
- El conflicte: Les lluites de poder i els amors impossibles que narra l'obra de Zorrilla són totalment equiparables a les situacions socials i empresarials contemporànies.
Crítica a la pèrdua de paciència cultural
Es fa una comparació entre el teatre d'abans i el consum televisiu actual:
- L'avi lamenta que la societat d'avui no té la paciència per aguantar una obra de diversos actes, però en canvi accepta llargues pauses publicitàries a la televisió.
- Es destaca la qualitat d'actors clàssics que "vivien" el paper, davant la rapidesa i superficialitat de continguts com el Sálvame.
- S'esmenten obres cabdals com Terra Baixa, La Dida o diverses Sarsueles com a exemples de teatre real i viscut.
Anècdotes de l'avi i el món de l'espectacle
L'avi Ramon revela la seva faceta com a actor i comparteix vivències personals a Tarragona:
"Molta gent d'abans m'anomenava Ramonet; era llest i espitós en la meva joventut."
- L'anècdota del Tenorio: Explica com va haver de córrer pels carrers de Tarragona per buscar unes peces de roba que una actriu s'havia oblidat abans d'una funció a l'antic Ateneu.
- El paper del dolent: Recorda una vegada que va fer un paper de galant cínic tan convincent que la gent del poble li va agafar mania real i no el volien convidar a res després de l'obra.
- El cas de Marco Redondo: Una emotiva història sobre el famós baríton que va actuar a Tarragona pocs dies després de la mort de la seva mare, trencant-se la veu per l'emoció.