El caganer i la seva història al pessebre català
El presentador contextualitza l’episodi amb humor, parla del Nadal que s'aproxima, introdueix la figura del caganer i dóna pas al convidat, el Sr. Rossell.
Es revela que el caganer és un patrimoni propi de Catalunya, es detalla la creació de l’Associació de Col·leccionistes el 1990 i els primers passos per difondre la figura.
Discussió sobre com els figuraires van aprofitar el negoci, el naixement de centenars de noves variants i la pèrdua parcial de la identitat catalana original.
Es parla d’exposicions i estudis d’antropòlegs a Alemanya, Colònia i Tòquio, i de la projecció de Catalunya com a capdavantera en el fenomen del caganer.
Rastreig dels primers caganers en rajoles dels oficis dels segles XVI–XVII, comparació amb la figura napolitana i explicació de la incorporació al pessebre popular.
El Sr. Rossell explica la tradició a casa seva, la quantitat de caganers que ha reunit, anècdotes amb el besavi mossèn i la passió per aquestes figures.
Resum conclusiu, agraïments a l’avi i al Sr. Rossell, i despedida amb un missatge de bon Nadal.
Introducció i Tradició Navidenca
L'episodi comença amb una reflexió sobre les tradicions de Nadal i la figura del caganer, un element que ha guanyat popularitat no només a Catalunya, sinó a l'estranger. Es discuteix la seva naturalesa humana i la seva integració en el pessebre, sovint amb un toc d'humor i ironia per part dels locutors.
Els Orígens del Caganer
El convidat, el senyor Rossell, expert i col·leccionista, explica que el caganer és patrimoni exclusiu de Catalunya, tot i que ha estat copiat per altres cultures com la francesa o la italiana. Segons Rossell:
- L'any 1990 es va fundar l'Associació d'Amics del Caganer per protegir i donar a conèixer la figura.
- Originalment, la figura estava estancada i era difícil trobar-ne de noves als antiquaris.
- Actualment, el mercat s'ha diversificat fins al punt que el 90% dels caganers actuals són de tipus comercial (famosos) i no de pessebre tradicional.
Perspectiva Antropològica i Social
El fenomen ha despertat l'interès d'estudiosos internacionals, incloent-hi una antropòloga alemanya que va realitzar una tesi doctoral sobre el tema amb matrícula d'honor.
La Figura Amagada
Històricament, el caganer estava mal vist pels sectors més conservadors o eclesiàstics:
- Al segle XVIII i XIX, les associacions pessebristes el rebutjaven per considerar-lo escatològic o irreverent.
- Era costum amagar la figura perquè els nens la busquessin, fomentant la seva interacció amb el pessebre.
- Els antecedents gràfics es troben en les rajoles dels oficis dels segles XVI i XVII, especialment les de València.
"No l'hem ni de dignificar, ni tampoc amagar i fer desaparèixer. És un personatge que no li hem de dar més importància de la que va tenir."
Col·leccionisme i Modernitat
El senyor Rossell comparteix la seva experiència personal com a col·leccionista, amb un fons de més de 1.400 peces. Destaca l'evolució cap a personatges mediàtics com esportistes, polítics o cantants (com la Shakira o jugadors del Barça).
- Hi ha una forta influència de la indústria de Múrcia, que és actualment la principal productora de figures de pessebre a l'estat.
- S'esmenten anècdotes internacionals, com la d'un restaurant a Tòquio que exposa caganers al seu lavabo, atraient la curiositat dels japonesos.
- L'episodi finalitza amb la idea que, tot i la modernització, el caganer clàssic (amb barretina, camisa blanca i pipa) segueix sent el símbol per excel·lència de la pau i la fertilitat de la terra en el Nadal català.

