Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2012
Subscriu-te
Meneo i la revolució de la Game Boy al CAO de Tarragona
Presentació de Meneo via telefònica des de Madrid i detalls sobre el seu viatge per actuar al 25è aniversari del CAO a Tarragona.
Explicació dels orígens del projecte com una fusió irònica de ritmes llatins i sons de Game Boy per incentivar el ball.
L'artista parla dels seus estudis de musicologia a Guatemala i dels seus inicis a Barcelona amb el col·lectiu de música amb Game Boy.
Discussió sobre els seus vídeos virals, l'aeròbic per a DJs i la integració del seu personatge en imatges d'arxiu dels anys 70.
Descripció del show visual, el control del ritme al concert i la interacció amb el públic per generar una experiència catàrtica.
L'artista explica per què a vegades es queda nu a l'escenari i recorda la seva participació al Festival de Teatre de Tàrrega.
Repàs de les seves gires mundials i reflexió sobre l'ús de tecnologia obsoleta i el valor de la roba i objectes vintage.
Reflexió final sobre la música com un cicle i invitació a descobrir el seu món a través de les xarxes socials abans del concert.
L'univers creatiu de Meneo: Un viatge sonor i visual
En aquesta entrevista, coneixem Meneo, l'artista i musicòleg guatemalenc resident a Madrid, que es prepara per actuar a Tarragona. El seu projecte va néixer com una excusa per ballar i ha evolucionat cap a una fusió única de gèneres.
L'essència del projecte
- Origen humorístic: El projecte va començar com una broma entre amics, barrejant ritmes llatins (cumbia, merengue, reggaeton) amb sons electrònics.
- Instrument principal: L'ús de la Game Boy com a sintetitzador és la seva marca d'identitat, creant un so que ell descriu com a "ritme nou que a la vegada sona vell".
- Formació acadèmica: Malgrat l'aspecte lúdic, l'artista té estudis en musicologia, fet que aporta una base teòrica sòlida a les seves produccions.
L'experiència en directe i visual
L'artista destaca que els seus directes no són només musicals, sinó una experiència sensorial completa:
- 1 Xou visual: Pantalles amb imatges ràpides i estroboscòpiques que recorden l'estètica dels videojocs i la televisió.
- 2 Conexió emocional: Busca el preescalfament del públic abans de l'explosió d'energia.
- 3 Provocació i nudisme: Explica que, en ocasions, el cos li demana practicar el nudisme en escena com un acte ritual de llibertat i puresa davant les aparences.
"Meneo és una excusa per ballar... utilitzar sintetitzadors de joguina per fer música que no és seriosa fa que la gent s'ho passi molt bé."
Reflexions sobre la tecnologia i la nostàlgia
L'artista reflexiona sobre l'obsolescència dels aparells, recordant com moltes generacions noves ja no saben ni on és el botó start d'una Game Boy. Tot i així, reivindica el valor de les coses vintage i la sonoritat específica dels formats analògics envers la cultura del consum ràpid.