Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2012
Subscriu-te
Pol i l'art de pescar cançons: El repte de l'optimisme
Inici amb lletres poètiques que parlen de superació, ferides que se'n van amb el vent i l'esperança de millors temps.
Pol explica el seu esforç per mantenir-se en el costat lluminós de la moneda i com les seves cançons celebren el gir del negativisme cap a l'optimisme.
Reflexió sobre la composició com un acte de pesca en un riu de sentiments i idees que és més gran que l'ésser humà.
Detalls sobre els concerts a Tarragona, Vic i Lleida, i la preferència de l'artista per escenaris baixos per estar a prop del públic.
Pol destaca que cada concert és personal i irrepetible, convidant l'audiència a l'esdeveniment a la sala La Vaqueria.
L'art com a procés espiritual i creatiu
En aquesta conversa, el músic Pol reflexiona sobre el seu procés de creació artística i la filosofia que envolta el seu nou treball discogràfic. L'artista descriu la composició no com una invenció mecànica, sinó com un acte de pesca espiritual:
- El riu de la creació: Pol imagina la música com un riu immens d'on ell "pesca" les cançons, una font que és molt més gran que l'individu mateix.
- Tangibilitzar l'invisible: Per a ell, l'art consisteix a convertir en realitat coses que encara no s'han manifestat, establint una connexió que defineix com a més divina que humana.
El repte de la positivitat
Un dels eixos centrals del disc és la transformació de la negativitat. L'autor admet que caure en el pessimisme és fàcil i magnètic, per la qual cosa el seu treball es basa en:
- Girar la moneda: Cada cançó parteix d'una premissa que podria ser negativa però acaba en una celebració.
- L'acceptació: El procés creatiu ha estat marcat per l'acceptació personal i artística, evitant ser massa dur amb un mateix.
Experiència en viu i proximitat
De cara als seus propers concerts a Tarragona, Vic i Lleida, Pol destaca la importància de la connexió directa amb el públic:
"Vull que el concert sigui una experiència molt comunal entre la gent i els que fan la música."
Per aquest motiu, prefereix escenaris baixos que eliminin la distància jeràrquica amb l'espectador, buscant que cada actuació sigui un moment únic, memorable i personal.