Arxiu Sonor 2012 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2012
Subscriu-te
El Sobrino del Diablo i el seu nou disc a duo
Inici de la sessió amb referències a la programació de la sala La Vaqueria i la benvinguda a l'artista.
Detalls sobre el nou treball 'Disculpen las molestias', un disc a duo amb Juan Antonio l'Equilibrista.
Conversa sobre Paco en la Luna, viatges a Islàndia i la convivència entre els músics del circuit.
Reflexió sobre viure de la música a 'segona divisió' i les dificultats de la promoció als mitjans.
Explicació de com han compost les lletres mitjançant la tècnica del cadàver exquisit i l'origen teatral dels gags.
Informació sobre el concert d'aquella nit a Tarragona i agraïments finals.
Reflexió humorística sobre la por a treballar, citant Lovecraft i Mafalda, com a preludi de la cançó.
Actuació musical en directe del tema 'Zombis en el metro' amb la seva lletra satírica sobre la rutina laboral.
Entrevista i actuació d'El Sobrino del Diablo
En aquesta sessió a l'emissora, es barreja l'entrevista personal amb l'actuació musical en directe d'El Sobrino del Diablo. L'artista parla sobre la seva trajectòria, la seva relació amb la sala La Vaqueria de Tarragona i els seus futurs projectes discogràfics.
El nou projecte: "Disculpen las molestias"
L'eix central de la conversa és el nou treball discogràfic titulat "Disculpen las molestias", un disc col·laboratiu amb Juan Antonio l'Equilibrista. Aquest projecte destaca per:
- Ser un treball a duo, on han compartit composicions i han creat temes nous conjuntament.
- L'ús de la tècnica del cadàver exquisit, una herència del surrealisme francès, per escriure lletres de forma alternativa.
- Una gran varietat d'estils que inclouen reggae, pop, rock, swing i blues.
- La inclusió de deu gags parlats curts, originats en una banda sonora per a una obra de teatre que van realitzar prèviament.
Actuació: Zombis en el metro
L'episodi clou amb una interpretació de la seva cançó més emblemàtica, Zombis en el metro. Abans de tocar, l'autor fa una reflexió humorística sobre la miseria de l'existència laboral i el transport públic a primera hora del matí:
"Les finestres del metro es converteixen en miralls... em vaig veure envoltat de zombis i em vaig adonar que jo també en era un."
La cançó és una crítica satírica a la rutina de la classe treballadora, els caps autoritaris i el sentiment d'alienació social.