Història i anècdotes dels teatres i cinemes de Tarragona
Presentació de l’episodi, bromes sobre parlar del vent i l’art d’improvisar sense guió.
Descripció dels primers espais de projecció i espectacle: el Mundial, l’Ateneu i l’Ideal Cinema, i les causes de la seva desaparició.
Explicació de la programació de revistes, sarsueles i espectacles de varietats al Teatre Modern i al Tiburón.
Revisió dels cinemes a l’aire lliure i de noves sales (Governador González, telefònica, modern, Metropol) després de la Guerra Civil.
Com es van crear companyies regionals (Marco Redondo, Mario Beut, Pau Vidal) i el paper dels aficionats i la ràdio amateur al teatre local.
Configuració física dels teatres (butaques, galliner, palcos), experiència del públic, salutacions a Franco i anècdotes de protocol i repressió.
Anecdotes de parelles expulsades per petons, l’ús de bombes fètides dins del Xina i reaccions dels acomodadors.
Aparició de nous espais com el Capitol i el César, cinema eròtic classificat X i el tancament de sales antigues.
Projecció de documentals de salut, revisió de la censura, protestes i final dels documentals al Metropol.
Debat sobre ampliacions i tancament del Teatre Principal, naixement de nous espais (Magatzem, Trono), record de concursos a Ràdio Tarragona i anunci del proper convidat: el president dels caganers.
Memòria històrica de l'espectacle a Tarragona
En aquesta conversa, l'Avi realitza un recorregut nostàlgic per la cartellera de teatres i cinemes que van donar vida a Tarragona durant el segle XX. S'analitza com el panorama cultural ha canviat degut a la desaparició d'edificis emblemàtics i l'evolució dels costums socials.
Els espais emblemàtics i la seva desaparició
- S'esmenta el Mundial, considerat el primer gran cinema i teatre de la ciutat, que va acabar tràgicament cremat.
- Es recorda l'Ideal Cinema al carrer Real i la seva coordinació amb el Teatre Tarragona per oferir pel·lícules exclusives.
- Altres espais citats inclouen l'Ateneu a la Rambla, el Coliseum, el Fèmina i el Central Cinema (conegut per la seva secció contínua).
Sociologia de l'espectacle i anècdotes
- Diferenciació de gèneres: Històricament, el teatre Modern se centrava en la sarsuela i la revista, mentre que el Tarragona es dedicava al teatre de caràcter més seriós.
- Censura i repressió: Es narra amb humor i certa crítica com, durant la postguerra, s'obligava el públic a aixecar el braç i escoltar l'himne nacional a la mitja part, sota la vigilància de delators.
- Anècdotes de platea: Des de l'ús del galliner per part dels joves per estalviar diners, fins a les "bombes fètides" llançades en protesta per l'expulsió d'una parella que s'estava fent un petó.
El valor del Teatre a la ciutat
L'avi posa en relleu que Tarragona sempre ha tingut una gran afició teatral i ha estat bressol de grans actors. Critica el llarg període de paràlisi administrativa que va mantenir el teatre tancat durant molts anys i celebra la seva recuperació.
"A Tarragona el teatre ha sigut una cosa... hi ha hagut molta afició. Ara molta cosa s'ha perdut per la televisió, però encara crec que agrada."

