Records de la mona i les tradicions de Pasqua
Introducció del programa en el primer dimarts després del Dilluns de Pasqua, amb sensacions de desubicació pel dia festiu.
Records dels espais tradicionals: la Tabacalera per als nens, l'Oliva per a les famílies i el Llorito.
Explicació de com els joves anaven al Pont del Diable per conèixer noies de Constantí sota la vigilància d'acompanyants.
El joc de saltar a la corda i les trobades entre colles de nois i noies en zones com la Font d'en Garrot.
L'avi reflexiona sobre com el contacte actual a la Rambla ha perdut el romanticisme que es trobava antigament en la natura o als balls.
Diferències entre la mona clàssica de pa de pessic amb ous durs i les modernes figures de xocolata de futbolistes.
Reflexió sobre com el fet de poder comprar-ho tot preparat ha fet que es perdi el costum de cuinar dolços a casa en dates assenyalades.
La importància de les sobretaules llargues d'abans per explicar problemes i mantenir la unitat familiar.
Mirada cap al futur proper, el canvi climàtic i un consell final sobre el valor de l'humor.
L'Avi Ramon repassa les tradicions de Pasqua a Tarragona
En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica de com se celebrava el dia de la mona antigament a Tarragona, comparant-ho amb la societat actual.
Espais emblemàtics per a la celebració
Antigament, la gent no es desplaçava tant amb cotxe i freqüentava llocs concrets de la ciutat segons l'edat i el grup social:
- La Tabacalera: Ideal per als nens petits per les seves fonts amb figures d'ànecs.
- Els Quatre Garrofers i L'Oliva: Espais familiars on es feien paelles i es compartia el vi amb la bota.
- El Llorito i el Pont del Diable: Llocs habituals per al jovent i les parelles que començaven a festejar.
El festeig i la figura de la "carabina"
L'avi explica amb humor com han canviat les relacions de parella:
- Antigament, moltes parelles havien d'anar acompanyades d'una carabina (una persona gran que vigilava).
- El Pont del Diable era un punt de trobada entre nois de Tarragona i noies de Constantí, on el joc de la corda servia per apropar-se a les noies.
L'evolució de la mona de Pasqua
Es destaca la transformació del pastís tradicional:
- > "L'autèntica mona era una rodància amb ous durs al damunt."\r
- Actualment, les mones són més sofisticades, amb figures de xocolata de futbolistes o personatges famosos, però s'ha perdut el costum de fer-les a casa.
Reflexió sobre la pèrdua de la il·lusió
L'avi conclou que la disponibilitat constant de productes durant tot l'any ha fet perdre l'elicient i la novetat que tenien aquestes festes en el passat. Malgrat tot, subratlla la importància de mantenir l'humor i aprofitar les reunions familiars com a espais de confidència i intimitat.

