L'Avi Ramon i la història de l'estàtua dels Despullats
Introducció del programa 'Ja Tardes', freqüència de Tarragona Ràdio i presentació de l’Avi Ramon i Sílvia García.
L’Avi Ramon parla de la seva pròpia memòria, la diferència entre relatar batalletes i testimonis escrits, i la dificultat de no ofendre ningú amb ironies o omissions.
Història de l’escultor de Mora d’Ebre, el procés del concurs per al monument, la polèmica per la figura nus, les reticències de diaris i l’Arquebisbat, i el llarg periple de la peça fins a la inauguració.
Anècdotes sobre estàtues i pintures ocultes o en magatzems —la Loba romana, Jaume I, portes de Sant Antoni— i la dificultat de conservar i exposar l’art per motius polítics o religiosos.
Debat sobre les reformes al casc antic, la intervenció d’entitats externes, el sentiment de pertinença, i la manera com els canvis de carrers i edificis afecten la identitat de Tarragona.
L’Avi Ramon comparteix experiències amb veïns expatriats que tornen, la projecció dels records infantils i el compromís de tornar al programa la setmana vinent.
En aquesta edició del programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon comparteix amb la Sílvia García les seves conegudes batalletes, centrant-se aquesta vegada en la figura de l'escultor Julio Antonio i la polèmica història del monument als Herois de 1811, popularment conegut com els Despullats.
L'escultor i el concurs de Tarragona
L'Avi Ramon narra com Julio Antonio, un jove escultor nascut a Móra d'Ebre, es va presentar a un concurs per realitzar un monument en homenatge als caiguts durant la Guerra del Francès. El procés va ser complex:
- Es van presentar inicialment tres escultors de la província.
- Julio Antonio va presentar dos projectes: un amb figures mig vestides i el definitiu amb les figures completament despullades.
- L'obra va trigar anys a materialitzar-se a causa de tràmits burocràtics i manca de finançament.
La polèmica i la censura religiosa
Un dels punts més destacats de la conversa és la resistència que va generar la nuesa de les figures en la societat tarragonina de l'època:
- L'Arcabisbat, el diari La Cruz i l'Acció Catòlica de dones van ser els principals detractors.
- A causa d'aquesta pressió, l'estàtua va estar amagada en magatzems durant anys, passant d'un lloc a un altre sense poder-se inaugurar fins a l'arribada de la Segona República el 1931.
"Explico batalletes, però algunes que han estat realitat... cadascú que s'ho prengui bonament per passar un ratet."
Patrimoni oblidat i transformació urbana
L'Avi Ramon també reflexiona sobre altres elements del patrimoni de la ciutat que han estat "desats" o han desaparegut, com la Lloba Capitolina (regalada per Roma), l'estàtua de Jaume I o les antigues portes de fusta del Portal de Sant Antoni. Finalment, lamenta com el creixement modern de Tarragona ha esborrat records d'espais que abans eren horts o llocs de pas de personatges pintorescs.

