Crònica d'estrenes: De David Fincher a Álex de la Iglesia
Inici del programa amb les salutacions habituals abans d'entrar en matèria cinematogràfica.
Discussió sobre la nova adaptació de la novel·la de Stieg Larsson. S'analitza si calia una nova versió i es conclou que la direcció de Fincher millora l'anterior.
Elogis a la gramàtica visual, el muntatge i la banda sonora de Trent Reznor, que aporten modernitat i foscor a la pel·lícula.
Anàlisi de Lisbeth Salander i Rooney Mara. Es menciona que és una pel·lícula per a públic adult per la seva cruesa i elegància.
Reproducció d'un fragment del tràiler on se subratlla la intriga i la qualitat dels diàlegs.
Presentació de la nova pel·lícula d'Álex de la Iglesia, protagonitzada per José Mota i ambientada en la crisi econòmica.
Es discuteix la capacitat del director per fer crítica social a través de l'esperpent i el guinyol, comparant-lo amb Berlanga.
Breu repàs a 'The Collector' i 'L'hora més fosca', titllades de tòpiques i amb poc valor afegit.
Comentari sobre la pel·lícula de zombis cubana, destacant-ne l'originalitat i la seva càrrega política.
Tancament de la secció amb recomanacions finals i agraïments.
En aquesta conversa cinèfila, es revisen les estrenes més destacades de la cartellera, posant el focus en la qualitat narrativa i l'estil visual de directors de renom.
L'adaptació de David Fincher: Millorant l'original
La gran estrena de la setmana és la versió nord-americana de Millennium: Els homes que no estimaven les dones. Tot i que la història ja és coneguda per les novel·les de Stieg Larsson i la versió sueca anterior, el crític subratlla que val molt la pena veure-la.
- David Fincher aporta una factura visual quirúrgica i freda que és més fidel a l'esperit de la novel·la.
- Es destaca el magnetisme de Lisbeth Salander, interpretada per una Rooney Mara que aconsegueix eclipsar Daniel Craig.
- La banda sonora de Trent Reznor és qualificada com a fosca i brillant alhora, essencial per a l'atmosfera de la pel·lícula.
La sàtira social d'Álex de la Iglesia
La producció espanyola arriba amb La xispa de la vida, una pel·lícula que connecta amb la realitat actual de la crisi econòmica i de valors.
- Inspirada en clàssics com El gran carnaval de Billy Wilder, narra la història d'un publicista en atur (José Mota) que pateix un accident i decideix comercialitzar la seva pròpia tragèdia.
- És descrita com una obra amb un estil de guinyol, de mirada punyent i necessària sobre la podridura social.
Terrror i zombis: Juan de los Muertos
Finalment, es fa un repàs a gèneres més específics:
- Juan de los Muertos: Una sorpresa des de Cuba que utilitza el gènere zombi per fer una crítica política àcida i divertida.
- Es defineix com a "aire fresc" davant d'altres produccions més tòpiques com The Collector o L'hora més fosca.
"David Fincher ha sabut transmetre l'essència de la novel·la amb un codi que ens toca més; és una pel·lícula moderna que parla de la brutícia humana i brilla."

