L'art de la Calçotada: Tècniques, Salses i Tradició
Reflexió sobre la desconnexió urbana, activitats escolars a la granja i hort, i presentació de la filosofia i oferta de calçotades privades al mas de Quim i Quim.
Consells per triar calçots amb denominació d’origen i de proximitat, recomanacions de nombre de calçots per persona (20–25 locals, 15 forans) i idees per aprofitar els sobrants en masses o pans.
Detalls sobre el tipus de fusta (serment o olivera), preparació de la graella i el filferro, tècnica de cocció, girada dels calçots, empaquetat amb diaris, reposo i consells per menjar-los dret.
Mètode per preparar carxofes: tallar el tronc, espetxorar, salar, pebrar, untar amb oli, coure dretes en graella o embolicades en paper d’alumini, i reposar-les per conservar l’escalfor.
Passos per fer la salsa: escalivar tomàquet, pebrot, ceba i alls; reunir fruits secs, nyores, galetes i menta; triturar, muntar amb oli com una maionesa, ajustar textura, variants i opcions de congelació de la base.
Intervencions de Dolors i Paquita sobre variants de la salsa de calçots (alls crus o fregits, pa fregit, més avellanes, sense pebrot, afegit de menta) i discussió sobre tradició i innovació.
Propostes per acompanyar la calçotada: patates al caliu, tomàquets al forn amb sucre, fons de fesols, carns marinades o rostides, vi de la terra servit en porró i postres tradicionals (crema catalana i taronja).
La Calçotada com a Acte Cultural i de Connexió
L'episodi aprofundeix en la calçotada no només com un àpat, sinó com una filosofia de vida i una eina per recuperar el contacte amb la realitat del camp en una societat cada cop més urbanitzada. Es destaca la importància de portar els nens a les granges i horts per millorar el seu sistema immunitari i la seva comprensió del cicle alimentari.
Preparació i Cocció Perfecta del Calçot
En Francesc Lledó detalla els passos crítics per a una cocció autèntica:
- Selecció del producte: Recomana calçots amb Denominació d'Origen per garantir qualitat i proximitat.
- El foc: S'ha d'utilitzar serment (de vinya o olivera) sec d'uns 15 dies per aconseguir una flama intensa que soplegui el calçot per fora.
- Tècnica del filferro: Un mètode pràctic per girar els calçots ràpidament sense perdre el suc.
- Repòs: És essencial embolicar-los en paper de diari i guardar-los en caixes de cartró entre 10 i 20 minuts perquè s'acabin de confitar i quedin melosos.
El Debat de la Salsa de Calçots
Aquest segment genera una interessant polèmica amb la participació dels oients. Es comparen diferents versions:
La Recepta d'en Francesc
- Inclou tomàquets, pebrot vermell, ceba i alls, tot escalivat.
- Ús de fruits secs (més avellana que ametlla), nyores, vinagre de vi i un toc innovador de menta per donar frescor.
- L'oli s'afegeix al final per emulsionar la salsa com una maionesa.
Polèmica i Tradicions alternatives
"La salsa de calçot no es fa així; els alls s'han de fregir amb l'oli."
Diversos oients (Dolors i Paquita) defensen variants tradicionals com l'ús d'alls crus o fregits, i el debat sobre si s'ha de posar pebrot vermell escalivat o només nyora.
Guarnicions i l'Àpat Complet
L'expert suggereix alternatives a la carn convencional:
- Carxofes a la brasa: Detalls sobre com espetxorrar-les, salpebrar-les i coure-les dretes durant 30 minuts.
- Tomàquets al forn amb sucre: Una guarnició caramel·litzada que és un dels èxits de les seves calçotades.
- Carn marinada: Llom o llumets de porc macerats amb herbes i fets sencers a la brasa.
- Maridatge: Ús indispensable de porró amb vi de cooperativa per no embrutar-se les mans.

