Jazz i Gestió Cultural a Tarragona
Presentació del gènere, records d’infantesa escoltant discos de jazz i emoció del nou estil musical.
Estudis al Conservatori de Tarragona, banda unió musical, classes particulars i el Taller de Músics a Barcelona.
Rol de cada músic: piano, trompeta, trombó, percussió llatina i vocalitats afegides al projecte.
Naixement del grup al febrer, 40 actuacions en un any i adaptació als formats actuals.
Diferències en interacció amb el públic, humor, component visual i repertori accessible.
Origen de la Pixi Dixi, evolució cap al New Orleans modern, diversificació d’estils i importància local.
Reaccions a la suspensió, malentesos amb l’estudi de música, organització de l’alternativa i reflexions.
Necessitat de diàleg previ entre polítics, tècnics i artistes per evitar decisions dràstiques.
Ús de tecnologies 2.0, xarxes socials, formats versàtils de banda i importància del màrqueting online.
Processos per aconseguir actuacions, negociació d’honoraris i importància de la persistència.
Participació en projectes de soul, funky, swing, latin, bossa nova i tasques amb ONG.
Reflexions personals sobre com la música i la cultura generen emoció, creixement i educació.
Convocatòria de la vuitena edició del concurs Mirades de Tarragona i com finalitza el programa.
Introducció i Trajectòria Musical
En aquesta emissió, els músics Raül i Xavi comparteixen la seva passió pel jazz i expliquen les seves arrels artístiques. Des de la influència dels discos compactes a casa fins a la formació reglada al Conservatori de Tarragona, ambdós han evolucionat compartint projectes i instruments com el piano, la trompeta, el trombó i la percussió.
Els Projectes: Stromboli i Moon River
Els convidats detallen la naturalesa de les seves formacions actuals:
- Stromboli Jazz Band: Un projecte nascut amb l'objectiu de trencar la barrera entre el músic i l'espectador, prioritzant la interacció, l'humor i un repertori proper per a tots els públics.
- Moon River: Una banda consolidada que celebra 15 anys i que va néixer per portar el so actual de New Orleans a Tarragona, diferenciant-se d'estils més clàssics o antics.
El Festival de Dixieland i la Política Cultural
Es debat profundament sobre el paper de Tarragona com a ciutat referent del jazz. Els músics destaquen com el Festival Internacional de Dixieland va ser clau per a la seva educació musical en permetre'ls veure artistes de primer nivell a pocs metres.
"Abans de suspendre o congelar un festival, s'haurien de mirar alternatives per mantenir la marca i la seva història."
Crítica a la Gestió i Subvencions
Els interlocutors expressen la seva decepció amb la gestió municipal respecte a la suspensió del festival i proposen:
- Millorar la col·laboració directa entre tècnics, polítics i creadors culturals.
- Implementar un pas intermedi en la reducció de subvencions per ensenyar a les associacions a autogestionar-se sense dependre exclusivament del suport públic.
Adaptació als Nous Temps: Era 2.0
Finalment, es discuteix com la crisi i les noves tecnologies han canviat la feina del músic:
- Eines Digitals: L'ús constant de Facebook i Twitter per a la promoció i difusió immediata dels concerts.
- Versatilitat: La necessitat de ser creatius no només en la música, sinó en la gestió i la cerca d'actuacions en un entorn on els recursos són escassos.

