Envelliment actiu i prevenció de demències
Presentació de l’espai, declaració 2012 Any Europeu de l’Envelliment Actiu i temes a tractar (envelliment i demències).
Què és la demència senil, deteriorament de les funcions mentals i diferència respecte a l’envelliment normal.
Distinció entre demències primàries (causa desconeguda, com l’Alzheimer) i secundàries (conseqüència de patologies vasculars, Parkinson, etc.).
Primers signes de pèrdua de memòria, diferenciació amb l’envelliment normal mitjançant tests psicològics i temps de consulta al metge.
Factors protectors: activitat física, mental i social, dieta i vida saludable per retardar l’aparició de símptomes.
Proves psicològiques, neuroimatge (resonància, TAC), analítiques i criteris diagnòstics per determinar si hi ha demència i quin tipus.
Medicació aprovada per fases inicials i avançades i importància dels exercicis de memòria i atenció en grup.
Descripció de les 7 fases de la demència segons l’escala GDS i impacte en l’autonomia i les activitats bàsiques i instrumentals.
Símptomes conductuals (irritabilitat, desinhibició, apatia) i estratègies de maneig i tractament amb la família.
Símptomes motors inicials, infarts cerebrals i silenciosos, perfil cognitiu i explicació del deteriorament vascular.
Ús d’antiagregants per evitar noves embòlies, hospital de dia i estimulació cognitiva en la xarxa sociosanitària.
Hàbits saludables: activitat física i mental, vida social, nutrició, seguiment de malalties cròniques i vacunacions.
Augment de casos degut a l’envelliment poblacional, exemple de l’expresident Maragall i diagnòstic en fases inicials.
Missatge de mantenir un envelliment actiu en tots els àmbits i importància de la detecció precoç de la demència.
L'envelliment i la societat actual
En el marc de l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu, el doctor Javier Uliach i la doctora Maria Pino analitzen com l'augment de l'esperança de vida ens obliga a centrar-nos no només en viure més anys, sinó en fer-ho amb qualitat de vida.
- La vellesa no s'ha de considerar un sinònim de malaltia.
- Tot i que el risc de demència augmenta amb l'edat, moltes patologies es poden prevenir o retardar.
Tipus de demències i diagnòstic
Classificació principal
Les demències es divideixen segons el seu origen en dos grans grups:
- 1 Primàries: De causa desconeguda i caràcter degeneratiu, sent la malaltia d'Alzheimer la més prevalent.
- 2 Secundàries: Conseqüència de patologies prèvies, com les demències vasculars (causades per infarts cerebrals o ictus) o les associades al Parkinson.
Senyals d'alerta i detecció
El diagnòstic precoç és fonamental per a l'eficàcia del tractament. Els experts destaquen que:
- El primer símptoma sol ser la pèrdua de memòria immediata i la desorientació.
- També poden aparèixer canvis de conducta, irritabilitat o apatia (falta d'iniciativa).
- S'utilitzen eines com els tests neuropsicològics, la ressonància magnètica i analítiques per confirmar el diagnòstic.
Estratègies de prevenció i tractament
"L'activitat física i mental actua com una malla que aguanta el pes de la caiguda de les pedres, retardant els símptomes."
L'estimulació cognitiva és la clau tant per a la prevenció com per al tractament. Es recomana mantenir una vida social activa, fer exercicis de memòria i cuidar els hàbits saludables (dieta i exercici).
Fases de la malaltia
S'utilitza l'escala GDS (de l'1 al 7) per mesurar l'evolució. A partir del nivell 4, el pacient comença a perdre l'autonomia en les activitats instrumentals de la vida diària i requereix suport constant.

