Actualitat de la cartellera: Terror, animació i èxits de taquilla
Debat sobre l'animació de Don Gato, la nostàlgia, la producció mexicana-argentina i la dificultat de connectar amb el públic actual.
Anàlisi del thriller de terror de Kevin Smith, la seva estructura, la curiosa ordenació de crèdits i l'estil narratiu.
Crítica al drama protagonitzat per Binoche sobre estudiants que exerceixen la prostitució de luxe: interpretació i mancances narratives.
Comentaris sobre el documental en 3D de Werner Herzog que explora pintures rupestres i evoca emocions primigènies.
Valoració de la segona part de Federico Moccia: fórmula de taquilla, un clímax potent en els darrers 45 minuts i efecte sobre l'espectador.
Anàlisi de la Cartellera de Cinema
En aquesta edició, es repassen les estrenes i les absències més notables de la setmana, des de produccions de terror independent fins a fenòmens de masses basats en novel·les sentimentals.
Animació i Nostàlgia
- Don Gato y su pandilla: Es comenta l'estrena d'aquesta coproducció mexicana i argentina. Es destaca la voluntat d'amortitzar personatges clàssics per a les noves generacions, tot i que es percep una certa frustració en veure que els nens actuals no connecten igual amb aquests referents.
El retorn de Kevin Smith: Red State
- Canvi de registre: El director, conegut per comèdies com Clerks, sorprèn amb un film de terror i suspens.
- Temàtica central: El film s'articula sobre tres pilars ordenats deliberadament: sexe, religió i política.
- Crítica social: Tot i no ser una obra rodona, es valora la seva ferocitat contra la hipocresia de la societat nord-americana i les sectes extremistes.
Juliette Binoche i el cinema d'autor
- Elles: Es discuteix el treball de Binoche interpretant una periodista que investiga la prostitució de luxe. Malgrat la gran actuació de l'actriu, el text considera que la narrativa és fluixa i no acaba de transmetre un missatge clar.
Werner Herzog i l'art paleolític
- La cueva de los sueños olvidados: Es descriu com una "superproducció tècnica" que utilitza el 3D no per a l'espectacle buit, sinó per explorar emocions a través de les pintures de la cova de Chauvet.
"Herzog utilitza aquesta narrativa tecnològica per explorar emocions, demostrant que la tècnica és només una eina."
El fenomen Federico Moccia
- Tengo ganas de ti: La seqüela de Tres metros sobre el cielo és descrita com un èxit comercial incontestable. El crític destaca especialment els darrers 45 minuts, on el clímax emocional i la violència dels esdeveniments arrosseguen fins i tot l'espectador més escèptic.

