L'evolució de la joieria contemporània a Tarragona
Marina presenta els convidats i parla de l’experiència de Núria com a professora de joieria sota la tutoria de Tomàs Palos.
Debat sobre la transició de la joieria clàssica a la joieria d’autor: moviments artístics, materials trencadors i filosofia creativa des dels anys 60.
Reflexió sobre el valor de la peça com a tema creatiu: formes, moviments, inspiració en altres arts (arquitectura, escultura).
Com Tarragona i el Mediterrani influeixen en el disseny; ús de plata, or, alpaca, coure, resines, roques i elements quotidians.
Anàlisi de la joieria com a objecte de col·leccionisme i art: exposicions fora del cos, valoració per part del públic i col·leccionistes.
Contrast entre l’aprenentatge tradicional als tallers i la formació a l’escola d’art; la desaparició i recuperació de la figura de l’aprenent.
Núria detalla com transmet als alumnes la tècnica, la recerca de materials, la necessitat conceptual i el treball cooperatiu.
Marina comparteix recomanacions de blogs i projectes expositius per a l’estiu, agraeix la participació i tanca l’espai.
El canvi de paradigma en la joieria
En aquesta conversa amb els joiers Tomàs Palos i Núria, s'explora com la joieria ha passat de ser un simple complement ornamental a una forma d'expressió artística d'autor. Des dels anys 60, el sector ha viscut una revolució que prioritza el missatge i el valor creatiu per sobre del valor venal dels materials.
Conceptes clau de la joieria actual
- La transició de la joieria de taller clàssica cap a una joieria contemporània que utilitza materials poc convencionals com plàstics, circuits impresos o fusta.
- La importància de l'arquitectura, la pintura i l'escultura com a fonts d'inspiració fonamentals per als nous creadors.
- El paper de l'Escola d'Art de Tarragona en la formació de professionals preparats tècnicament i teòricament.
La relació amb el cos i l'espectador
"La peça no és un complement, sinó que tu portes l'obra i està en moviment; l'has d'explicar."
Els convidats destaquen que la joia estableix un diàleg amb qui la porta i amb l'espectador. No es tracta només de combinar colors amb la roba, sinó de transmetre un concepte o una reflexió personal. A més, es planteja la joia com una petita escultura que pot ser lluïda en suports a casa, evitant que quedi tancada en una caixa.
Tarragona com a centre d'inspiració
Tarragona i la seva mediterranitat actuen com a eixos centrals de la seva obra. Des de la reproducció de la nina d'ivori del museu fins a la inspiració en les roques de la costa, la ciutat ofereix un imaginari ric per als joiers locals.

