El Misteri de la Selva: Tradició i Polifonia Medieval
Introducció a l'activitat cultural i religiosa de la Selva del Camp, destacant-ne el pes musical i la implicació del poble.
Explicació del 33è cicle de representacions i els orígens del manuscrit del segle XIV, el drama assumpcionista més antic en llengua romànica.
Detalls sobre la troballa del text original en una llibreta de censals per mossèn Joan Pia i la seva posterior recuperació escènica als anys 80.
Descripció de la temàtica religiosa (l'Assumpció) i la funció dels elements teatrals com els jueus i els dimonis per oferir un aire fresc.
Anàlisi de la part musical: polifonia, gregorià i l'ús de melodies del Llibre Vermell de Montserrat.
El Misteri com a nexe d'unió entre la població i l'esforç dels voluntaris locals que assagen intensament per assolir un resultat professional.
Detalls sobre horaris (14 i 15 d'agost), lloc de representació, venda d'entrades i dades de contacte per a reserves.
Introducció al Misteri de la Selva
El Misteri de la Selva és una representació sacra que es realitza a la Selva del Camp (Baix Camp) cada 14 i 15 d'agost. Aquesta obra destaca pel seu profund caràcter religiós, però sobretot pel seu immens valor cultural i musical, tractant-se del drama assumpcionista més antic conservat sencer en una llengua romànica: el català de la segona meitat del segle XIV.
Història i Recuperació del Manuscrit
La peça va ser redescoberta a la parròquia de la Selva pel rector Mossèn Joan Pia i Feidella al segle XIX, tot i que no va ser fins a l'any 1980 que es va iniciar el cicle actual de representacions de manera ininterrompuda.
- Origen: El manuscrit es trobava dins d'una llibreta de censals.
- Continuïtat: Actualment celebra el seu 33è cicle, consolidant-se com una tradició que implica generacions senceres de salvatans (avis, pares i nets).
Estructura i Simbolisme de l'Obra
L'obra narra l'assumpció de la Mare de Déu, però introdueix elements teatrals que trenquen la solemnitat:
- Personatges celestials: Canten peces de música gregoriana i polifònica, ja que el cant s'associa a la divinitat.
- Jueus i Dimonis: Aporten la nota còmica i dramàtica. Malgrat ser els "dolents", no canten, sinó que parlen o criden.
- Música: Part de les melodies són manllevades del Llibre Vermell de Montserrat i de la tradició popular de l'època.
Un Projecte de Cohesió Social
L'entrevistada, Núria Cavaller, subratlla que la representació no té una voluntat d'adoctrinament, sinó que és un punt de trobada i cohesió social.
"No es tracta d'adoctrinar, es tracta de gaudir d'una representació i que cadascú hi doni la lectura que vulgui."
Amb gairebé 200 persones a l'escenari, els intèrprets —tots ells aficionats del poble— porten a terme una posada en escena que assoleix un nivell professional gràcies a la preparació intensiva durant els mesos d'estiu.

