La poesia com a acció física i reivindicació

La Poesia com a Procés Vital i Corporal

En aquesta conversa a l'espai Cruïlles, Xus García i Joan Pasqual exploren una visió de la poesia que s'allunya del text imprès per convertir-se en una experiència física, tangible i quotidiana. El programa comença amb el Manifiesto intestino, una declaració d'intencions que reivindica el poeta com un "sistema digestiu" que ha de mastegar i digerir la realitat.

Conceptes Clau de la seva Visió Artística

• Poesia més enllà del text: La poesia no es limita a les paraules, sinó que resideix en les accions diàries, el moviment i el so. És el que s'anomena art d'acció o polipoesia.
• El cos com a eina: Per als convidats, el cos és el filtre necessari per on ha de passar el vers per interpel·lar directament l'espectador.
• Retorn a la tradició del trobador: Reivindiquen la figura del bufó o el trobador que transmet notícies i emocions de manera lúdica i propera, trencant la solemnitat avorrida dels recitals convencionals.

"Si no tinguéssim el cos, la paraula no existiria. Una acció física és poesia."

Lluita, Gènere i Llibertat

Ambdós artistes coincideixen en el fet que la creació és una forma de resistència política i social:

1. 1 Xus García i el seu poemari Poesia per a niñas bien utilitzen la tendresa com a eina de lluita per trencar les barreres de gènere i visibilitzar la realitat LGTBI.
2. 2 Joan Pasqual defensa les "illes personals de llibertat" davant d'una societat marcada per l'autocensura i la cultura oficial manipulada.

Projectes i Futur de la Cultura a Tarragona

Malgrat la falta d'estructures o sales estables a Tarragona, els artistes es mostren extremadament actius, apostant per formats com el crowdfunding i la col·laboració en xarxa:

• Xus García presenta projectes com El Café de la Bizcotxa, on reinventa el gènere de la copla des de la ironia.
• Joan Pasqual impulsa el Centre d'Art d'Acció del Tarragonès, especialitzat en la recerca i exhibició de la performance.