Havaneres i polques canàries a Tarragona Ràdio
Obertura del programa i anunci dels temes musicals d’avui.
Interpretació de l’habanera amb veu de Julia Cinco; comentari sobre l’autoria de María Elena Wals i el ritme.
Presentació i cant de la composició de Pere Font pel grup bergantí, amb lletres sobre el paisatge de l’Empordà.
Explicació històrica del gènere Polca, la seva arribada de Bohèmia i relació amb l’habanera.
Context de l’habanera a Fuerteventura i interpretació de La Oliva, que inicia com a habanera i accelera cap a polca majorera.
Havaneres i tradició musical
Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó ens proposa un viatge musical que uneix les costes de l'Argentina, l'Empordà i les Illes Canàries. L'edició 430 destaca per la seva varietat rítmica i la connexió entre la havanera i altres estils com la polca.
De l'Argentina a l'Empordà
- El programa s'obre amb la veu de Julia Elena Dávalos (mencionada com Julia Cinco) interpretant Serenata para la tierra de uno. Tot i que flirteja amb el ritme del bolero, l'autora María Elena Walsh la va concebre originalment com una havanera.
- Seguidament, ens traslladem al cor de Catalunya amb el Grup Bergantí. Interpreten Em torna boig l'Empordà, una peça de l'any 2001 composta per l'acordionista Pere Font. La cançó és un homenatge a la terra catalana, citant elements icònics com:
- La tramuntana - El Cap de Creus - L'Escala
L'evolució del ritme: Polca i Havanera
L'espai dedica una part important a contextualitzar gèneres tradicionals:
- La Polca: Es defineix com una dansa popular originària de Bohèmia (cap al 1830), derivada del minuet i amb un compàs de dos per quatre, similar a l'havanera però amb un tempo més accelerat.
- Connexió Canària: S'introdueix el terme majo o majorero per referir-se als habitants de Fuerteventura. L'agrupació La Oliva presenta Fúlgida luna, una peça que arriba des de Veneçuela i que fluctua entre l'estil de la havanera i la polca majorera.
"Ja puc morir que sóc aquí, terra meva en foradenesa."

