25 anys d'art a Tarragona i records de l'Avi Ramon
L’avi explica com va sorgir fa 25 anys l’exposició temàtica de Tarragona monumental i turística, la selecció de pintors, el suport institucional i els trasllats d’espai (Ajuntament, Casa Castellarnau, El Pallol, El Port).
El locutor proposa anar a la Fira d’Abril; l’avi recorda un ball improvisat a Cuba amb una cubana, la sorpresa del públic i l’aprenentatge personal.
Diàleg sobre el Dia del Treballador, la situació laboral actual, la dimensió reivindicativa de la festa i la necessitat de mantenir l’esperança.
Conversa sobre com organitzar una manifestació unida i pacífica, amb comunicacions clares sobre el què i el com per activar la col·laboració ciutadana.
Despedida de l’avi i del locutor, anunci de futures emissions i reconeixement de l’experiència acumulada de l’entrevistat.
Cançó final: “Everybody’s Got a Hungry Heart” de Bruce Springsteen acompanya el comiat.
Trajectòria de l'exposició artística a Tarragona
L'episodi se centra en l'experiència de l'Avi Ramon com a impulsor d'exposicions d'art a Tarragona durant els darrers 25 anys. Tot va començar a l'Antic Ajuntament amb l'objectiu de promoure una temàtica monumental i turística, involucrant pintors locals que fins aleshores es dedicaven principalment a temes clàssics per a la llar.
Evolució i espais emblemàtics
- L'Antic Ajuntament: Primera seu on es va viure un gran ambient de tarragonisme.
- Les Voltes del Pallol: Un espai recuperat per a l'art que va permetre encabir fins a 60 participants.
- El Port de Tarragona (Tinglado 1): Actual seu des de fa 13 anys, consolidant l'exposició de treballs artístics.
"Va ser tan tarragoní que semblava una festa que fèiem entre nosaltres."
Anècdotes i convivència entre artistes
L'Avi Ramon relata la dificultat de gestionar els egos d'alguns pintors consagrats i la importància de crear un ambient de família. Destaca la participació d'artistes que han guanyat premis internacionals al Japó o Amèrica, compartint espai amb pintors principiants.
Reflexions socials: El Dia del Treball i la unitat
Arran de la celebració del 1 de maig, es discuteix la pèrdua de força de les reivindicacions actuals:
- La fragmentació de les protestes fa que perdin impacte davant els poders polítics.
- Es reclama una unió sòlida i explicacions clares per part de les administracions.
- L'Avi insisteix en l'actitud pacífica però ferma per aconseguir millores socials.
Memòria personal i tancament
El programa conclou amb una anècdota divertida sobre un viatge a Cuba, on l'Avi Ramon va ballar una rumba en una taverna malgrat necessitar bastó per caminar, demostrant el seu caràcter vitalista.

