Monogràfic sobre el músic Àlex Torío a Tràfic d'abstraccions
Presentació del músic, la seva relació amb Empard Moliner i el disc debut amb la versió de Leonard Cohen.
Comentari sobre l’àlbum inspirat en Newton, la vessant de matemàtic de Torio i escoltem el tema principal.
Anàlisi del disc basat en *Pedro Páramo*, amb referència als temes “Comala” i “Los Cristeros”.
Detall dels músics col·laboradors, la participació de la seva filla Ginebra i la ressenya de Xavier Salvà.
Introducció a l'artista Àlex Torío
En aquesta edició de Tràfic d'abstraccions, Núria Calvó presenta un monogràfic dedicat a Àlex Torío, un músic que destaca per la seva complexitat creativa i el seu estil sovint comparat amb Tom Waits. El programa repassa la seva trajectòria des del seu debut en el festival Wintercase l'any 2002.
Trajectòria i formació musical
L'episodi explora les diverses facetes de Torío, subratllant fets clau de la seva vida personal i professional:
- La seva relació amb la periodista i tertuliana Empar Moliner.
- La seva formació acadèmica com a matemàtic i la seva experiència com a docent.
- El seu disc Principia Mathematica (2010), basat directament en l'obra clàssica d'Isaac Newton.
"En Alex Torío conviven la ferocidad y el lirismo en proporciones variables. Si en disco la crudeza y la emotividad mantienen un equilibrio tenso, en escena todo se va decantando hacia el lado salvaje."
Exploració d'obres recents i influències literàries
El programa se centra especialment en el seu cinquè àlbum, Ghost of Comala (2012), publicat sota el segell Columna Música. Aquest treball té una forta càrrega literària:
- Està inspirat en la novel·la Pedro Páramo de Juan Rulfo.
- El músic intenta transmetre les sensacions de la lectura a través d'un so cinematogràfic.
- Compta amb la col·laboració de la seva filla, Ginebra Torío, i d'altres músics com Agustí Busom i Pere Bardagí.
Reconeixement de la crítica
Es destaca una ressenya de Xavier Salvà (Catalunya Ràdio), qui defineix Torío com un artista fora de catàleg que resisteix a l'ombra. Es fa èmfasi que, si cantés en català o castellà en lloc d'anglès, seria considerat el "puto amo" de l'escena musical actual.

