Arxiu Sonor 2013 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2013
Subscriu-te
El Carnaval de Tarragona i la vida com a disfressa
Petita conversa entre el presentador i l’avi Ramon sobre la familia, manies de parlar i el canvi de temps.
Explicació del cosso blanco de Tarragona, la seva competència amb Salou i altres festes (Santa Tecla, carreres) en temps passats.
Reflexions sobre la màgia de disfressar-se, l’enginy per ocultar la identitat i la bellesa de les comparses que participen a la festa.
Discussió sobre com el carnaval existeix permanentment en la indumentària, la moda i els comportaments quotidians, més enllà de febrer.
Detall de l’esforç dels grups de dansa i disfresses: mesos d’assajos, confecció de vestits i la satisfacció de l’actuació.
Remembrança de la farinada tradicional, l’alegria inicial i com els abusos amb pedres, ciment o sorra van fer necessari regular-la.
Comentaris sobre com la festa pot fugir del control, la participació espontània i la importància de no malmetre la bona fe dels veïns.
Anècdota sobre manifestacions antigues, els grisos i el repartiment de sobres amb diners com a propaganda o suborn.
Proposta d’invitar un capellà per parlar del dimecres de Cendra, la Cuaresma i la crema del ninot com a part trista del Carnaval.
Parloteig sobre acudits, la naturalesa d’apuntar-se a festes alienes i com tothom acaba participant, fins i tot sense convidar-lo.
Metàfores filosòfiques: la vida és un carnaval de dos dies, amb disfresses internes, rialles, ironia i necessitat d’humor sense fer mal.
Tancament del programa amb l’avi i el presentador cantant la lletra repetida que anima a no plorar i viure la vida com un carnaval.
Història i tradicions del Carnaval a Tarragona
En aquesta edició, l'Avi Ramon recorda com es vivien antigament les festes a Tarragona, destacant que moltes celebracions que avui s'associen a altres localitats, com el Coso Blanco de Salou, van tenir el seu origen o una versió molt potent a la ciutat de Tarragona.
Les festes d'abans a la Rambla
L'avi explica amb detall les diverses activitats populars que s'organitzaven a la Rambla Nova i als voltants del barri del Port:
- Carreres de cambrers: Una tradició on els treballadors dels cafès competien portant la safata.
- Carreres de botes: Aprofitant la indústria dels boters i els magatzems de vi del carrer Reial.
- Disfresses espontànies: Abans la gent es disfressava per fer broma als veïns sense que ningú els reconegués, creant un joc de rialles un cop es descobria la identitat.
La guerra de la farina i els abusos
Es parla de la desapareguda Guerra de la Farina. Tot i que era una festa molt divertida i esperada, l'Avi Ramon lamenta que es va haver de suspendre per l'incivisme.
"Va arribar un moment que gent amb la farina tiraven altres coses: arena, pedretes i fins i tot ciment."
Aquest desvirtuament de la festa va provocar que les autoritats haguessin de prohibir-la per evitar danys als ciutadans que no participaven de la juerga.
La reflexió vital: La vida és un Carnaval
L'episodi transcendeix la festa local per fer una reflexió filosòfica sobre la societat actual:
- Disfresses socials: L'avi sosté que el carnaval existeix tot l'any, ja que molta gent utilitza màscares de caràcter per aparentar el que no és.
- L'esforç de les comparses: Es reconeix el gran treball de mesos de preparació, assajos i costura que fan les colles actuals per lluir durant la rua.
- L'humor com a remei: Malgrat les crítiques als suborns o la corrupció (simbolitzada pels famosos sobres), el missatge final és d'optimisme: cal prendre's la vida amb ironia i bon humor, tal com diu la cançó de Celia Cruz que tanca l'episodi.