Robòtica amb sensibilitat humana i música a l'Alfa 1
Els conductors obren amb bromes sobre la terra plana, comenten la intensa pluja a Tarragona, el mal funcionament puntual del clavegueram i el toll d’aigua al carrer.
Analitzen com pel·lícules com *2001: Una odisea de l’espai* o *Terminator* han anticipat tecnologies reals (transbordadors, estació espacial, viatges en el temps) i reflexionen sobre la fi de la ficció.
Presenten l’estudi de la USC que descriu un nou sensor tàctil per a robots: un "dit" que mesura força, temperatura i vibracions, amb aplicacions en pròtesis i robòtica d’assistència, i debaten possibles implicacions ètiques.
Introducció i escolta de la versió original de *Space Oddity* (1969), comentaris sobre l’èxit viral de Chris Hadfield interpretant-la des de l’Estació Espacial Internacional (ISS o Alfa 1), i una reflexió sobre la connexió entre la Terra i l’espai.
La convergència entre ciència-ficció i realitat
L'episodi comença amb una reflexió sobre com el cinema de ciència-ficció ha anticipat sovint els avenços tecnològics. Es posa l'exemple de pel·lícules com 2001: Una odissea de l'espai, on apareixien naus i marques comercials que precedien la realitat dels transbordadors espacials moderns.
Revolució en la robòtica: El dit amb sensibilitat humana
El tema central és el descobriment d'investigadors de la Universitat del Sud de Califòrnia, que han creat un sensor tàctil per a robots que imita la punta d'un dit humà. Aquesta fita permet:
- Mesurar la força aplicada: Evitant que el robot xafi objectes delicats com gots de plàstic.
- Sensibilitat tèrmica: La capacitat de detectar temperatures i reaccionar davant la calor o el fred.
- Detecció de vibracions: Mitjançant un hidròfon intern que simula el nucli de l'os del dit.
Els locutors discuteixen les implicacions d'aquest avenç, recordant la trama de Terminator 2 i el risc que aquestes millores busquin, a llarg termini, substituir completament les persones o caure en mans malignes.
Vida i art a l'Estació Espacial Internacional (Alfa 1)
El segon gran bloc se centra en la figura de l'astronauta canadenc Chris Hadfield i la seva tasca de divulgació a l'Estació Espacial Internacional, que el locutor reivindica amb el seu nom original, Alfa 1.
El fenomen viral de "Space Oddity"
Es destaca el videoclip gravat per Hadfield des de l'espai, versionant el clàssic de David Bowie de 1969. Aquesta versió ha destacat per:
- Mostrar la vida quotidiana en gravetat zero (netejar-se les dents, fer gimnàstica).
- L'emotivitat de les imatges de la Terra vista des de les finestres de la nau.
- La benedicció del mateix Bowie, qui la va descriure com la versió més emotiva del seu tema.
"Aquesta versió és el millor regal per als seus més de 800.000 seguidors i una promoció immillorable de la tasca a l'espai."

