Francesc Pujols: Geni, Filòsof i Musa Musical
La presentadora contextualitza Francesc Pujols i anuncia el primer homenatge musical: una cançó de Quimi Portet del 2006 que evoca l’esperit català i menciona Pujols i altres artistes.
Escoltem el tema de Portet de l’àlbum _La Terra és plana_, amb lletres que referencien la màxima «l’art és d’una vida» i nombrosos creadors relacionats amb Pujols.
Repàs de la vida: naixement a Barcelona (1882), estudis autodidactes de filosofia, flor natural als Jocs Florals (1903) i primeres publicacions prologades per Joan Maragall.
Obres pseudònimes (1906), crítica d’art, col·laboracions periodístiques, fundació de la Hiperxiologia/Pantologia (1918) i estrenes de textos dramàtics (gesta filosòfica i adaptacions líriques).
Actes del 2012 pel 50è aniversari de la mort, exili (Prada, Montpellier), breu empresonament (1942), malaltia i defunció a Martorell (1962), reputació d’humorista i gran tertulià.
Descripció de l’esdeveniment: format de taula rodona sense taula, participants (Ferran Margarit, Carles Torra, Pau Riba) i anunci del rap hiperxiològic de Riba.
Interpretació d’un rap ple d’imatgeria poètica inspirada en la Hiperxiologia de Pujols, amb metàfores sobre àngels, pedres i la interconnexió entre la terra i el cel.
Pau Riba explica com va confeccionar el rap: recollint frases de Pujols, “no hi ha res meu però tampoc no és seu” i l’esperit de borratxera verbal.
Jaume Sisa exposa com va conèixer Pujols via tercers (Jaume Josa), destaca la seva ironia, l’antidogmatisme i defineix la pantologia com “la ciència del tot”.
La presentadora dóna pas a la cançó d’homenatge de Sisa titulada “El savi de Martorell”, tret del disc _Ni cap ni peus_.
Lletres de “El savi de Martorell”, amb referències a l’escala dels àngels, la torre de Martorell i l’esperit catalanista de Pujols.
Sisa confessa que va acabar cantant “Setè cel” a cappella; Joan Vinuesa reflexiona sobre la seva relació tardana amb Pujols i el seu paper com a antifilòsof.
Joan Vinuesa sobre l’humor de Pujols i Roger Mas comenta el seu projecte amb la Cobla Sant Jordi, oferint una oda musical al filòsof.
Interpretació en directe d’una peça coral amb la Cobla Sant Jordi, una oda a Francesc Pujols amb la veu de Roger Mas.
Seqüència de “Fins demà!” i tancament simbòlic del programa abans de passar a l’agenda cultural.
Detall d’activitats locals (Hipermetropoesia al Teatre Metropol, cicle Km 0 a Sala 0) i acomiadament definitiu del tràfic d’abstraccions.
Un Retrat de Francesc Pujols i Morgades
Aquest episodi de Tràfic d'Abstraccions explora la figura polièdrica de Francesc Pujols, el cèlebre filòsof i escriptor de Martorell. A través d'una trobada al Reial Cercle Artístic de Barcelona, Núria Calvó i diversos artistes contemporanis analitzen el seu llegat, marcat per la ironia, la hiperxiologia i una visió única de la identitat catalana.
Biografia i Trajectòria Intel·lectual
- Orígens i Formació: Nascut el 1882 a Barcelona, Pujols va viure de rendes, facilitant la seva dedicació absoluta a la filosofia i l'art. Autodidacte i impulsor de l'Ateneu Barcelonès, va ser prologat per figures com Joan Maragall.
- Pensament Propi: Va fundar la Pantologia o Hiperxiologia, un sistema que buscava demostrar l'existència d'una ciència genuïnament catalana iniciada per Ramon Llull.
- Llegat Històric: Després de l'exili i un breu pas per la presó, va morir el 1962 a la seva residència mítica: la Torre de les Hores.
La Influència en la Música Actual
El programa destaca com la seva "borratxera verbal" ha inspirat nombrosos músics:
- Quimi Portet: Li dedica una cançó que recull l'esperit de la seva obra.
- Pau Riba: Va crear un rap hiperxiològic a partir de frases del filòsof del seu llibre Virus Laics.
- Jaume Sisa: Troba connexions entre Pujols i la seva pròpia teoria galàctica, destacant la ironia com a destil·lació de la intel·ligència.
- Roger Mas: Ha musicat una oda al personatge, considerada una de les millors interpretacions actuals.
L'Humor com a Eina Filosòfica
"No és un filòsof, és més aviat un antifilòsof que va ser capaç de crear l'acudit de la nostra pròpia mort."
El podcast remarca que Pujols es prenia la seriositat en broma i la broma amb total seriositat, obrint una porta cap a l'infinit i l'antidogmatisme que encara avui fascina a artistes i intel·lectuals.

