Arxiu Sonor 2013 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2013
Subscriu-te
Entrevista a El Sobrino del Diablo: Música i Sàtira a Tarragona
El programa arrenca amb un fragment teatralitzat titulat “Una història basada estrictament en fets… ficticis” i la presentació del Sobrino del Diablo i Juan Ton abans de l’entrevista.
Parlen de la data i l’horari de l’espectacle, de la sala de La Vaqueria a Tarragona, de la logística del so–check i de la freqüència amb què Juan Ton hi actua.
El cantautor explica com escull cançons d’entre vuit discos i 200 temes, quantes n’interpreta del nou disc, el paper de les peticions del públic i el repte de recordar lletres antigues.
Comentaris sobre la diferència entre escenaris grans i petits, la importància de veure les cares dels espectadors, d’assegurar-se que no s’adormen i de generar un feedback immediat en sales de capacitat reduïda.
Reflexions sobre la implicació política i social de les seves cançons, la crisi econòmica actual, les dificultats de vendre discs i entrades, i la necessitat de continuar recolzant la música i la cultura en viu.
Recomanació final al públic per arribar una mica abans, fer peticions de temes i gaudir de la vetllada amb el Sobrino del Diablo a la sala de La Vaqueria.
Retorn a la Vaqueria i Format de Directe
L'artista conegut com el Sobrino del Diablo anuncia el seu retorn a la sala La Vaqueria de Tarragona, un espai que considera la seva llar després de molts anys d'actuacions. Durant l'entrevista, destaca la seva preferència pels escenaris de petit format, on la proximitat amb els assistents permet una interacció real i un feedback constant.
Repertori Dinàmic i Peticions del Públic
Amb vuit discos publicats i prop de 200 cançons, el cantautor admet que no segueix un repertori rígid. Els punts clau de la seva proposta són:
- Flexibilitat: Selecciona les peces segons la reacció del públic en cada moment.
- Memòria vs. Faristol: Reivindica l'ús de la memòria per poder mirar als ulls de l'audiència, fugint del format de "cansautor" (terme satíric) que llegeix les lletres.
- Interacció digital: Convida els seguidors a fer peticions a través de Facebook perquè pugui preparar temes antics que fa anys que no toca.
Crítica Social i Crisis del Sector Cultural
L'artista reflexiona sobre el paper de la música com a eina de denúncia social. Afirma que ell ja tractava temes com la monarquia o les deficiències del capitalisme molt abans que la crisi econòmica actual ho fés evident per a tothom.
"Jo no he esperat a la crisi per fer cançó social; faig servir la ironia per remoure consciències des de l'escenari."
Finalment, es discuteix la difícil situació dels músics i actors davant la davallada del consum cultural, defensant un model de concerts assequibles (entrades a 5 euros) per mantenir viva la cultura en directe.