Homenatge a Radio Futura i Santiago Auserón
Presentació de Núria Calvó i salutació inicial des de Tarragona Ràdio.
Introducció als continguts: dedicat a Radio Futura amb reedició i al llibre de Santiago Auxerón.
Detalls de la reedició 25è aniversari de *La canción de Juan Perro* i presentació de *El ritmo perdido*.
Reproducció i lletres de la cançó inclosa en la reedició especial.
Explicació dels tres CDs, maquetes, directe, textos de Diego Manrique, còmic de Max i notes de l’edició.
Interpretació de la cançó a cara o creu, amb la seva lletra completa.
Reflexions sobre l’impacte de *La canción de Juan Perro*, influències, poètica i disciplina musical de Radio Futura.
Comentaris sobre la seva formació, manca d’estudi musical formal i exigència als assajos.
Reproducció de la cançó i lectura de la lletra completa.
Lectura i comentari de fragments del llibre sobre les primeres influències literàries i musicals d’Auxerón.
Última peça emblemàtica, comiat amb salutació de "Fins demà" i tancament del programa.
Monogràfic sobre Radio Futura
L'episodi d'avui de Tràfic d'abstraccions se centra en la figura de Santiago Auserón i el llegat de Radio Futura, coincidint amb el 25è aniversari del seu disc emblemàtic La canción de Juan Perro. S'explora tant la seva producció musical com el vessant intel·lectual del seu líder a través de la seva darrera publicació.
Reedició de La canción de Juan Perro
Es detallen els continguts de l'edició especial llançada el 2013, que inclou:
- El disc original remasteritzat.
- Un segon CD amb maquetes inèdites.
- Un tercer CD amb gravacions en directe de la gira de 1988.
- Un còmic de Max basat en la cançó El canto del gallo.
El vessant literari: El ritmo perdido
Es presenta el llibre de Santiago Auserón, El ritmo perdido, descrit com un "toxarro" agraït de llegir que barreja musicologia, sociologia i literatura. L'autor hi reflexiona sobre la influència de la música negra en la cultura espanyola i la seva pròpia formació intel·lectual a través d'autors com Kafka, Flaubert o Deleuze.
"No és que pretenguéssim sonar llatí, però buscàvem patrons rítmics flexibles que permetessin anar més enllà de la rigidesa d'una 'matraca' contínua."
L'ètica de treball de la banda
Es destaca l'autoexigència i disciplina de Radio Futura en comparació amb el descaro de l'època. Els germans Auserón reconeixen que intentaven compensar la manca de formació acadèmica amb assaigs obsessius per aconseguir un so a l'altura de les bandes internacionals (els guiris).

