Demències i salut mental: prevenció i abordatge
Presentació de l’entrevista i comentari de l’OMS sobre l’augment de les malalties mentals, amb especial atenció a la demència com a problema creixent.
Explicació de com l’envelliment poblacional i la millor supervivència dels pacients augmenten la prevalença de la demència en les properes dècades.
Descripció del procés de screening des d’atenció primària, descart de causes reversibles i derivació a neurologia i neuropsicologia per avaluació completa.
Orientacions per diferenciar la pèrdua de memòria senil i esperable de les faltes de memòria que poden indicar demència, valorant atenció i tipologia d’errors.
Característiques comunes i diferències entre la malaltia d’Alzheimer, la demència vascular, les frontotemporals i per cossos de Lewy.
Casos de demències causades per tumors cerebrals o alteracions endocrines que, si es tracten a temps, poden revertir-se o controlar-se.
Identificació d’edat i factors vasculars com a risc i de l’estil de vida saludable, activitat física, intel·lectual i social com a factors que protegeixen de la demència.
Discussió sobre les demències en menors de 65 anys, l’heredabilitat més alta en aquests casos i l’impacte socioeconòmic en persones en edat laboral.
Breus comentaris sobre la programació neurolingüística aplicada a la memòria i la influència dels processos inconscients en la presa de decisions (neuroeconomia).
Recorregut per les intervencions farmacològiques i no farmacològiques, el paper de l’equip multidisciplinari i la importància de l’educació familiar i la vida social per retardar la demència.
Comprensió i gestió de les demències
En aquesta sessió sobre salut mental, el doctor Javier Uliach i la doctora Maria Pino Roca (neuropsicòloga) analitzen l'impacte creixent de les malalties mentals i les demències en una societat cada vegada més envellida. Segons dades de l'OMS, la prevalença d'aquestes patologies podria doblar-se en les properes dues dècades.
Detecció i diagnòstic
El procés de canalització s'inicia normalment a l'atenció primària, on es fa un primer cribratge. No tots els oblits són motiu d'alarma:
- Oblits benignes: No recordar fets intranscendents (com el menú de fa dos dies) és normal si no afecta l'autonomia.
- Signes d'alarma: No reconèixer noms de familiars, pèrdua d'orientació o quan el familiar nota canvis que el pacient nega o minimitza.
- Tipus freqüents: L'Alzheimer és la més habitual, però també existeixen la demència vascular, la frontotemporal (canvis de comportament) i la de cossos de Lewy.
Factors protectors i prevenció
La doctora Pino destaca que, tot i el component genètic, existeixen mecanismes per enfortir la plasticitat cerebral:
- Vida social activa: Relacionar-se i participar en activitats comunitàries estimula les connexions neuronals.
- Activitat intel·lectual i física: El cervell funciona com un arbre; l'estimulació crea noves "branques" (connexions) que compensen la mort de neurones.
- Evitar tòxics: L'abús de drogues i psicòtrops pot precipitar trastorns psicòtics i lesions neuronals irreversibles.
"Encara que les neurones vagin morint, les que queden poden estar ben connectades i continuar fent la mateixa funció gràcies a l'estimulació."
Un missatge d'esperança
Tot i ser malalties degeneratives, són tractables. L'abordatge ha de ser multidisciplinar (neuròlegs, psicòlegs, treballadors socials) i posar el focus tant en el pacient com en l'educació de la família per millorar la qualitat de vida i retardar l'evolució dels símptomes.

