L'aigua i l'alfàbrega: Tipus, puresa i cuina
Discussió sobre l'evolució del consum d'aigua, des de les fonts naturals fins a l'auge comercial de l'aigua embotellada i la millora de la qualitat a Tarragona.
Anàlisi dels filtres d'aigua i l'osmosi inversa, aclarint que aquests processos eliminen tant els elements nocius com els minerals beneficiosos.
Explicació sobre la superioritat de l'aigua mineral natural i com interpretar el residu sòlid en les etiquetes per a una mineralització adequada.
Diferències entre aigua de manantial i aigua potable preparada, i la importància de la informació honesta en l'etiquetatge.
Tipus de gas (endogen i afegit) i com l'aigua actua tant per hidratar com per netejar el nostre organisme de residus.
Debat sobre si l'aigua té gust i la percepció del gust umami, molt més treballat en les cultures orientals.
L'alfàbrega com a remei per a problemes digestius, estrès, insomni i cura de la pell com l'acné.
Consells pràctics per fer oli i mantega d'alfàbrega, el pesto i com s'utilitza la planta al restaurant Quim Quima.
L'Aigua: Puresa, Tipus i Consum
En aquesta secció, en Francesc Lledó analitza el panorama de les aigües embotellades, destacant que originàriament la gent bevia de fonts naturals, però que factors comercials i la variació en la qualitat de l'aigua domèstica han canviat aquesta tendència.
Classificació de les aigües segons l'etiquetatge
- Aigua mineral natural: Les de màxima qualitat. S'embotellen exactament com es troben a la natura, provenen de jaciments subterranis, són lliures de bacteris i tenen una composició mineral constant.
- Aigua de manantial: Tot i que sonen naturals, poden ser més impures en sortir a l'exterior i requereixen filtratges físics. La seva composició química no és tan constant.
- Aigua potable preparada: És similar a l'aigua de l'aixeta. Se sotmet a processos químics per netejar-la i, sovint, no s'especifica clarament a l'etiqueta per evitar el rebuig del consumidor.
El concepte de residu sòlid i mineralització
En Francesc explica que el residu sec és el pes dels minerals que queden després d'evaporar un litre d'aigua. Aconsella:
- Prioritzar aigües de mineralització dèbil (per sota de 150-200 mg/l) per facilitar la neteja de residus del cos.
- Consumir aigües carbonatades o riques en sodi puntualment (com a l'estiu) per recuperar sals perdudes.
"L'aigua de més qualitat és la que hi posa aigua mineral natural, perquè està embotellada exactament com es troba a la natura."
L'Alfàbrega: Un Tresor Medicinal i Culinari
L'alfàbrega destaca no només pel seu aroma, sinó per les seves múltiples propietats medicinals i aplicacions en la dieta mediterrània.
Beneficis per a la salut
- Sistema digestiu: Actua com a calmant per a gasos, nàusies i calfreds estomacals.
- Efecte relaxant: És útil contra l'estrès i l'insomni. Fins i tot la seva olor té propietats antidepressives.
- Ús tòpic: Serveix per tractar l'acné (per la seva acció antibacteriana) i per alleujar picades de mosquits mitjançant emplastres.
Aplicacions a la cuina
En Francesc proposa diverses maneres de conservar-la i gaudir-ne:
- 1 Pesto: La forma més clàssica, triturada amb pinyons, oli i formatge.
- 2 Oli aromatitzat: Triturar alfàbrega fresca amb oli d'oliva verge extra (varietat arbequina per la seva suau dolçor).
- 3 Mantega d'alfàbrega: Barrejar la herba triturada amb mantega en textura de pomada per a torrades.
- 4 Maridatges: Combina excel·lentment amb tomàquet, formatge, olives negres i, fins i tot, llenties.

